Preventiva

Sembla que els treballadors dels serveis ferroviaris de l'Estat espanyol projecten fer una vaga el 3 d'agost que ve, de fet el primer gran dia del que s'anomena operació sortida, perquè estan inquiets. I és que el govern espanyol ha donat a entendre que privatitzarà els serveis ferroviaris. Sobre aquesta qüestió en concret, la de la privatització, hi ha una extensa argumentació a favor i en contra. D'una banda, el govern espanyol necessita gratar diners d'on sigui. De l'altra, l'experiència privatitzadora del Regne Unit, una ocurrència de la senyora Thatcher, no és que anés gaire bé. En ser el benefici la principal prioritat no s'hi va invertir en les infraestructures i el servei va empitjorar.

Ara bé: fer una vaga preventiva és una acció que no he entès mai. ¿Quin objectiu té que els treballadors ferroviaris facin una vaga quan encara no se sap com seria aquesta privatització? Marcar territori? ¿Proporcionar al sofert passatger els seus dies canònics d'incomoditat sense els quals les vacances estivals mai no són el mateix? Són accions difícils d'entendre per la població.

També podria ser una manera de voler situar-se fora dels ajustaments que afecten tothom: treballadors de les empreses públiques i de les privades, aturats, estudiants, pensionistes... És clar que ells també han patit la garrotada general de l'augment dels impostos i preus, però és com si haguessin traçat una línia vermella al terra. La seva. I creuen que la resta de la població els farà costat. Tinc notícies per a ells: en temps de crisi, la solidaritat de classe és el primer que mor.