Un carrer català a Nova York

Fa molts anys em va venir a veure un xicot que tenia una gran idea sobre com aconseguir que els Estats Units es fixaren en nosaltres. “Hem de comprar un carrer de Manhattan”, em va dir. Supose que vaig posar una cara notable d'estupefacció perquè va estar gairebé dues hores explicant-me el seu pla. La cosa era efectivament comprar tots els edificis d'un carrer de Manhattan, refer-los i dedicar els pisos a llogar-los a catalanoparlants de pas per la ciutat o amb residència permanent i els baixos a restaurants i botigues d'aire català i, sobretot, molt barceloní. Little Barcelona era el nom que proposava per a un invent que amb intencionalitat política: amb senyeres onejant al vent, tal com les banderes italianes onegen a Little Italy i amb el català ben present i ben visible com a llengua del carrer, tal com ho és el xinès a Chinatown.

No vaig saber res més ni d'ell ni de la seua idea, que em semblava tan interessant i seductora com irrealitzable. Seductora perquè efectivament posar-se en el mapa dels Estats Units és la millor manera que el Departament d'Estat es fixe en tu. Els jueus partidaris d'Israel bé que ho saben i els àrabs partidaris de Palestina, i que no paren de créixer als Estats Units, encara ho saben més. I ho saben els polonesos de Chicago i els cubans de Miami, i els hongaresos d'Ohio i els vietnamites de San José i tutti quanti...

Nosaltres, però, mai no hem existit en aquest sentit ni ens hem preocupat gaire perquè es fixen en nosaltres. Cosa que aquell xicot volia canviar i que, segons explica l'Andreu Barnils, sembla que començarà a canviar. Perquè una colla de notables, encapçalats per la incansable Mary Ann Newman, han creat el Farragut Fund amb l'aspiració de fer visible la presència catalana als Estats Units i reivindicant de passada la nostra aportació, també, a la seua construcció nacional. Per la qual han triat un nom perfecte: que el tal Farragut va ser un menorquí heroi de la guerra i primer contraalmirall de l'avui poderosa US Navy.