Israel

Aquesta columna, com passa amb totes en les quals apareix el nom d'Israel, segurament tindrà alguna resposta furibunda. Pel que fa als insults, no cal que ningú passi ànsia per inventar-se'n un de nou per a mi. A la meva edat i amb més de 35 anys de professió, ja m'han dit de tot.

Els fets són que en el greu conflicte civil de Síria, aquest que molts esperen que s'arregli sol, s'ha produït un episodi nou. Durant molts anys, Síria va ser terra d'acollida (en camps de refugiats) per als palestins. Perquè la dictadura siriana feia del seu enfrontament amb Israel una de les seves coartades ideològiques. Per això no s'estava d'acollir els palestins dins de les seves fronteres. Però ara, amb la revolta, les coses s'han capgirat. La setmana passada l'exèrcit sirià va bombardejar alguns camps de refugiats de palestins. Per què? Doncs perquè han començat a alinear-se amb els rebels. Potser flairen un canvi imminent de règim i estan prenent posicions o potser ja estan farts de seguir entomant, vagin on vagin.

Aquest és un fet. Un altre són les reaccions que aquests bombardejos han provocat. Que és el mateix que dir que cap. M'ha sorprès enormement que els defensors dels drets dels palestins, que estan a la que salta quan Israel els ataca per posar fi a un llançament de coets casolans, ara estiguin calladets. Sembla que els palestins tenen més o menys drets segons qui sigui l'agressor. Si és Israel, una democràcia, protestes i manifestacions. Si és Síria, una dictadura corrupta i sagnant, res de res. Silenci. Com s'esperen que algú se'ls prengui seriosament?