Des de la Rovellada

Al matí havíem pujat al puig d'Esquers, tot i que es man­te­nia la tra­mun­tana entau­lada el dia abans. Tot feia pen­sar que amai­na­ria. Des del cim esven­tat deixàrem córrer la vista des del Canigó fins al mar –el golf de Roses, empe­ti­tit i abri­gat per la distància– amb el Mont, el Far i tot un rosari de noms cone­guts emmar­cant l'Empordà quiet, una mica emboi­rat mal­grat el vent, com el pes­se­bre que sem­pre ha sigut: Figue­res, però també Pera­lada, Sant Cli­ment, Pont de Molins, Gar­ri­gue­lla... El cap de Creus apri­mant la costa fins a la Maça d'Oros, els poblets ama­gats a les raco­na­des del lito­ral, amb tota la Medi­terrània estesa, apa­rent­ment qui­eta, fins a l'infi­nit. Ja de tor­nada, recor­dem el sal­va­ment d'ahir, quan l'esclat aco­lo­rit d'unes ben­ga­les han situat davant de Colera un veler a la deriva que demana ajuda. Les llar­gues hores d'espera, entre el vent i les ones, l'arri­bada del vai­xell de res­cat, ja en plena nit, la remol­cada fins a Port­bou. La tra­mun­tana té aques­tes sor­pre­ses.

Després, ja a mitja tarda, notícies de foc a la Jon­quera, que egois­ta­ment no ens hau­ria de pre­o­cu­par gaire perquè el vent no ens el durà, aquest cop. Però poc més tard ja sabem per la ràdio que un altre foc crema a Port­bou, just aquí al cos­tat, i ens ado­nem que el cel s'està enfos­quint, una columna de fum espès s'endinsa cap a mar obert, davant mateix de Colera. Ara ja som a pri­mera fila i ens podem tro­bar a l'escena només que el foc salti pel coll del Frare. A la Rove­llada, que toca Port­bou, hi ha angoixa entre els que recor­den com tan­tes vega­des –dues o tres en els últims quinze anys– les fla­mes han arri­bat a envol­tar les cases. Alguns por­ten els cot­xes al petit embar­ca­dor, per si de cas –de l'embar­ca­dor van haver de ser res­ca­tats una vegada una colla de veïns espan­tats–, la majo­ria vigi­len l'evo­lució del fum amb l'ore­lla engan­xada a la ràdio. Tots ens ado­nem que hi ha un perill greu a la car­re­tera que s'enfila de Colera fins al túnel de Port­bou. Fa unes hores que han tallat la gene­ral i l'auto­pista i el trànsit s'ha des­viat cap aquí. Ara, amb el foc de Port­bou, això s'ha con­ver­tit en una trampa. Si la cosa es com­plica, cosa que el vent fa pre­veure, auto­cars, cami­ons i turis­mes que fan una cua inútil de molts quilòmetres es veu­ran atra­pats entre les fla­mes.

Ara, amb difi­cul­tats per avançar, arriba el pri­mer cotxe de bom­bers. Al cap d'una estona en pas­sen tres o qua­tre més. I encara, sor­pre­nent­ment, apa­rei­xen hidro­a­vi­ons fran­ce­sos que comen­cen a tre­ba­llar. Dos o tres bimo­tors i un qua­dri­mo­tor que van fent pas­sa­des a baixa altura. Màqui­nes potents, que aguan­ten la tra­mun­tana que no deixa fei­ne­jar els d'aquesta banda. En tin­drem sort. A la nit, tot sem­bla con­tro­lat.

El foc encara crema. L'espec­ta­cle des del puig d'Esquers deu ser dan­tesc. No hi puja­rem pas.