Justícia

Ningú amb dos dits de front pot pen­sar que el govern de la Gene­ra­li­tat es plan­te­ja­ria dema­nar un res­cat a l'Estat si tingués alguna alter­na­tiva, més enllà de la de dei­xar de pagar nòmines i un munt de fac­tu­res. Però la para­doxa és d'aque­lles per a la història: com que els mer­cats ens dei­xen de banda, hem de dema­nar diners a qui ens en deu i no ens els paga, a canvi d'unes con­di­ci­ons que, tin­guem-ho clar, no seran agra­da­bles. L'ofec ja ha dei­xat de ser una sen­sació, és real i no és con­seqüència de res més que d'un finançament cla­mo­ro­sa­ment injust i insu­fi­ci­ent. Fóra bo que els par­tits ho recor­des­sin avui, i que fos­sin capaços de tan­car un acord per anar junts a Madrid no a dema­nar cari­tat sinó, una vegada per totes, a exi­gir justícia o a tirar pel dret.