Sissí, sí que es pot!

Primer vaig pensar que parlaven del centrecampista Sisinio González Martínez, Sisi, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i l'Onyar per Girona. Que es parlava del jugador del club d'aquesta capital castellana que la passada temporada va aconseguir empatar a Montilivi i marcar-nos un penal en el partit de tornada, al cap de deu minuts d'iniciat el joc, quan una mà d'Acciari, després d'una centrada –precisament– de Sisi, va ser interpretada –subjectivament– com a penal per l'àrbitre. El val·lisoletà Víctor Pérez va transformar la pena màxima i així el Real Valladolid ens va passar la mà per la cara, un cop més. Ara, Acciari ja no és a la plantilla del Girona FC: venjança divina? I Sisi acaba de ser fitxat per l'Osasuna –sí, sí– fa escassament un mes. Doncs no, no parlaven de Sisi. Ja em va estranyar, ja, que fos el regidor d'Urbanisme, Activitats i Projecte Ferroviari de l'Ajuntament de Girona qui l'esmentés davant els mitjans de comunicació, però com que els temps són convulsos, darrerament m'ho crec tot en primera instància. I també en altres altes instàncies. Si Oriol Pujol parla de la música i dels orgues del Palau, per allò que Barcelona és bona si la bossa sona; si Ernest Maragall es fa l'escàpol a la darrera votació important al Parlament sobre el pacte fiscal i ens convida a la Plaça 21, com si fos un diputat flauta; si Alícia Sánchez-Camacho proposa convalidar l'euro per recepta, com convida la campanya publicitària de Catalunya Caixa, la que es carrega els clubs Sant Jordi dels iaios d'Olot i Santa Eugènia; sí, sí... Doncs no, no. Tampoc no parlava el senyor regidor de l'emperadriu Sissí, ni de Mortadel·lo i Filemó, ni de Guillem Brown i Guillem Tell, ni de la Caputxeta Vermelleta, ni del llop ferotge, el caganer, Cocoliso i Popeye (Sisa, citat). La/el sissí (no tinc clar, a hores d'ara, el sexe, tot i mirant el giny per davant i per darrere, del dret i del revés, obert i tancat) de què, sí, sí, parlava el regidor té a veure amb –xtt– la roba estesa, ai!, als carrers i les places. Tot i que en aquest moment no tinc clar si el color de l'estri suggerit ha de ser triat de la carta de colors oficials de la ciutat dels quatre (rius?) o si sí que podré estendre la roba –amb sigil·li– a la tauleta blanca de plàstic dur del balcó de casa, posada cap per avall, potes enlaire lligades o si sí que serà massa provocatiu tot plegat per a la nova normativa púb(l)ica i cívica. Ens veiem avui a la Devesa: sissí, sí que es pot!