Aguantarà l'aiguat, Mas?

És una pre­gunta que ho sem­bla, però no té res de des­con­si­de­rada i menys encara de sen­ti­ment de menys­preu o de burla de l'inter­lo­cu­tor. L'aiguat, durant l'hivern, va començar a donar vol­tes i més vol­tes, es va car­re­gar de bor­ras­ques de pri­mer ordre per l'Atlàntic nord, quan la tra­mun­tana i el lle­vant van tro­bar un bon forat a l'anti­cicló, i a la pri­ma­vera pas­sada, van voler remu­llar valls i mun­ta­nyes, bos­cos i con­reus, amb la pre­tensió de refres­car els caps calents que, amb bona intenció, els uns, i per cor­res­pon­dre a les bufe­ta­des que l'Europa rica ens dedica amb tota cor­di­a­li­tat, els altres, s'han posat a tre­ba­llar a gran ritme inútil­ment. El sig­nat finan­cer euro­peu, pro­ta­go­nista de l'espoli dis­fres­sat de sal­va­ment, sumat al pacte autonòmic, dis­fres­sat de soli­da­ri­tat fede­ral, són ver­ta­de­res màqui­nes aspi­ra­do­res de diners. Claríssim!

S'ha de dir que la bona volun­tat mete­o­rològica envers Cata­lu­nya és pràcti­ca­ment nul·la: com a tot arreu. És un pro­blema de sort! La natu­ra­lesa fa la seva feina i toca qui toca. El que passa és que, fa molts anys, un savi meteoròleg a qui els pares van exi­gir el títol de ciències econòmiques, va desen­vo­lu­par una nova ciència que la UE ha posat en pràctica. Així a Brus­sel·les, on radi, corda i diàmetre, con­vi­uen amb sobi­ra­nisme, dèficit fis­cal i res­cat, arri­ben a con­clu­si­ons tals com si la política fos ter­reny ado­bat per a la para­doxa, els con­tac­tes entre països fos­sin més fèrtils. Exacte! Lla­vors queda clar que la Gene­ra­li­tat ha de ges­ti­o­nar els impos­tos dins el marc d'har­mo­nit­zació fis­cal comu­nitària, tot asse­gu­rant el prin­cipi de pro­gres­si­vi­tat fis­cal en el sis­tema. Cla­vat! Com és que no es fa públic, aquest gava­dal d'idees que enlai­ren el nivell intel·lec­tual dels pro­fes­si­o­nals de l'euro? Hom pensa: Si tota aquesta para­fernàlia s'hagués posat en solfa, ara qui sap on seríem! Així, el Grup Aber­tis, segui­dor a cegues d'aquests prin­ci­pis, actua com un petit Estat i, sols en el pri­mer semes­tre, ha obtin­gut un bene­fici net de 767 mili­ons d'euros, un 121% més que l'any ante­rior. “Han estat les plusvàlues” diuen ells, fent el des­pis­tat.

Ara bé, la noti­cia inver­sem­blant és la del Saba­dell. Un banc acre­di­tat per la seva seri­o­si­tat i eficàcia crea el pri­mer banc dolent per liqui­dar el totxo. Hom queda cla­vat per la frase. Obtin­dran, d'entrada, una pro­visió de 1.890 mili­ons d'euros, impor­tantíssims per com­plir les exigències dels decrets llei pro­mul­gats aquest any. Penso que si enlloc de crear un banc dolent en creen un d'excel·lent –el Saba­dell hi té la ma tren­cada–, els resul­tats serien de ciència-ficció. Oliu riu poc, amb la boca tan­cada, com si no li acabés d'agra­dar el sis­tema. Es diu que si s'acon­se­gueix des­blo­que­jar, cla­ri­fi­car i liqui­dar l'obra en cons­trucció i l'aca­bada, s'entro­nit­zarà la pare­lla totxo i tot­xana, amb mol­tes pos­si­bi­li­tats de ser cano­nit­zada. Senyor! Senyor! Ho resis­tirà en Mas? Espe­rem-ho!