Anem de corcoll

Tot i que les retallades en sanitat i educació que patim són les que més couen, també n'hi ha d'altres, fins al punt que això ens col·loca a la part baixa en el mapa de l'Estat de benestar europeu. En aquesta qüestió, a la UE s'hi dibuixen quatre espais: el septentrional, l'anglosaxó, el continental del nord i el del sud. Tot i existir una tendència general a decréixer, les tisorades en benestar que es fan al nord resulten menys incisives atès que parteixen d'una despesa en serveis socials més elevada.

La zona de la UE més avançada en prestacions universals la constitueixen Suècia, Finlàndia i Dinamarca. Tot seguit hi trobem països com Alemanya, França, Holanda, Bèlgica i Àustria, amb graus de cobertura més matisats. I pel que fa al model anglosaxó, la protecció ve a ser menor tant a la Gran Bretanya com a Irlanda, però, amb tot, supera en serveis l'àrea mediterrània. Tant Grècia com Itàlia, Portugal i Espanya componen un model d'Estat providència fluix, sempre recolzant una pota en la xarxa familiar. Un estàndard que aviat es pot esquerdar, a mesura que els pares envelleixin, els avis es morin i les noves generacions no puguin representar, com les anteriors, un coixí on apaivagar l'atur i l'augment de costos en educació, salut, atenció al avis, posar el plat a taula...

La crisi és potent, però alhora cal dir que una part del poder econòmic i polític l'està aprofitant per dur a la pràctica la seva ideologia. Les polítiques neoliberals troben terreny adobat allà on elles mateixes han sembrat precarietat laboral, pobresa, marginació. Des de la brutal pujada de l'IVA fins a les reduccions en despesa social, l'acarnissament en les classes mitjana i baixa contrasta amb la immunitat de les grans fortunes. Aquí, l'únic que funciona com de costum són els articles de luxe, quelcom que, a part de la seva immoralitat en temps de penúria, dóna feina a molt poca gent. Mentre, el sector productiu, el comerç, la cultura, l'escola, la sanitat i l'ànim de la gent van de corcoll.