La realitat que no volen veure
quan el dia a dia
ens demostra
que no ho és”
Un matí de platja, amb l'efecte tafaner que l'acompanya, dóna molt de si. Són un bany de realitat, una realitat que alguns no volen veure. Aquí va una mostra. Un grup d'avis arriba esglaonadament a la platja. Prenen posicions a primera línia i compleixen amb el ritual de plantar primer el para-sol, després les cadires i, finalment, els néts. Aquest any els fills han decidit portar els nens de colònies... amb els avis, que és el que s'estila aquest any. S'enceta una distesa conversa sobre mil i una coses mentre s'escapa algun crit a la Laia i la Berta, que juguen vora l'aigua amb un ésser viscós que s'assembla a una medusa. La llengua original de les converses, el castellà. De cop i volta se sent un “Hola! Com ha anat aquest any?” I llavors s'inicia una llarga conversa, que acaba amb la comanda de tres rellotges. Qui s'acomiada és un dels molts senegalesos que es guanyen la vida fa anys venent a les platges, molt abans que els venedors del top manta ocupessin els passejos marítims. I com que fa molt que hi van arribar ja han après la llengua del país, i no tenen cap problema a adreçar-se als clients en català. Ho fa per màrqueting? Per convicció? Tant és. La cosa és que aquells que parlaven en castellà dels mojitos que s'havien begut la nit abans, no tenien cap problema a interessar-se per la salut del venedor i encarregar uns regals per a les nétes en català. “Encomana el català”, que deia una campanya de normalització de la llengua. Vist això, que lluny està la platja de les sales on els magistrats del Suprem sentencien sobre la llengua! Són molts els que volen fer del català un problema, quan el dia a dia ens demostra no ho és.