Pla forestal

Mal­grat la sequera, l'Alt Empordà no és un pol­vorí, és una comarca rica en massa fores­tal, bàsica­ment d'alsina surera. No obli­dem que teníem una indústria tapera força impor­tant. Aquesta comarca té una riquesa medi­am­bi­en­tal impor­tant, amb tres parcs natu­rals –el de l'Albera, els Aigua­molls i el Cap de Creus– i una indústria turística potent que és el seu motor econòmic, per no par­lar de la vinya i els cellers emer­gents que pro­du­ei­xen vins, pot­ser no en grans quan­ti­tats, però sí amb una qua­li­tat molt alta. Llàstima que el sec­tor turístic no ho hagi sabut apro­fi­tar per a la seva pro­moció, ni per treure ren­di­ment a aques­tes rique­ses natu­rals. Quan el bosc crema fa mal a tots nivells. El pro­blema no són els bos­cos, ni la massa fores­tal. El bosc s'ha de cui­dar i des de les ADF fan una gran tasca, però hi ha alguns usos que s'hi feien abans que s'han per­dut. Bos­cos pri­vats i públics són un patri­moni a l'Alt Empordà que s'ha de cui­dar i pro­te­gir.