Opinió

I llavors, per què treballar?

A l'ensenyament intentem corregir els qui volen ser rics “per no haver de treballar”

Estem fets per tre­ba­llar? Es pot ser feliç havent-nos d'esforçar? Com ens sen­tim quan hem d'anar-nos a donar d'alta a l'OTG més pro­pera? En breu: hi ha relació entre tre­ba­llar i viure com humans?

Pot­ser vostè té una visió nega­tiva del tre­ball. O només eco­no­mi­cista. És el mateix: una reducció enve­ri­nada. A l'ense­nya­ment inten­tem cor­re­gir els qui volen ser rics “per no haver de tre­ba­llar” o també els qui només pen­sen a tre­ba­llar per tenir més, com en Seth, el simpàtic jove ana­lista de Mar­gin Call (2011), que pre­gunta tota l'estona: “I aquell, quants mili­ons de dòlars gua­nya?” Els més madurs solen dir-nos: “Tre­ba­llant gua­nyo per man­te­nir els qui m'estimo.” Per a un filòsof aquesta és també una res­posta insu­fi­ci­ent: exis­teix força gent que segueix esforçant-se tot i tenir ja prou diners. D'altra banda, actu­al­ment estem envol­tats de ciu­ta­dans que, stricto sensu, “obte­nen diners o recur­sos sense tre­ba­llar”: pen­si­o­nis­tes, menors d'edat, malalts o dis­ca­pa­ci­tats greus, mares o pares que s'ocu­pen d'assump­tes de la llar... Tot el món de la pro­tecció social. Per aca­bar-ho d'ado­bar, també es dóna el cas opo­sat: el d'alguns poca-sol­tes que reben esti­pen­dis per un tre­ball que no han fet: aquí incloc des del mal fun­ci­o­nari fins als cor­rup­tes, espe­cu­la­dors i fal­sa­ris. I n'hi ha tant en l'àmbit públic com també en el de qual­se­vol empresa de capi­tal pri­vat. El tre­ball inclou una dimensió de ser­vei a la soci­e­tat i la remu­ne­ració obtin­guda cal fixar-la segons cri­te­ris de justícia, que pos­si­ble­ment hau­ran d'actu­a­lit­zar-se: en aquest sen­tit sem­bla interes­sant l'apor­tació del jove austríac Fel­ber i la seva “Eco­no­mia del bé comú”.

Fa temps, l'italià Vit­to­rio Matt­hieu (La filo­so­fia del denaro, 1990) expo­sava que el diner és més “temps acu­mu­lat”, que podem bes­can­viar pel temps i la feina d'altres, però que –en ell mateix– “val tan poc!”. No és pas sufi­ci­ent per fer-nos aixe­car, aca­bar bé les tas­ques, llui­tar cada dia... Les mone­des són una pro­mesa, però, en canvi, posem el cor i l'ànima en el pre­sent: per què, ales­ho­res, tre­ba­llar? És cert que cal gua­nyar-nos la vida, però el tre­ball va més enllà. L'esta­bi­li­tat no la porta només dis­po­sar de recur­sos econòmics, que podrien sor­gir fins i tot de la sort, del roba­tori, d'allò estal­viat o d'una herència. Amb tot això no n'hi ha prou: de fet, tre­ba­llem perquè som humans, perquè ens fa humans! Per això l'eco­no­mia hau­ria d'estar al nos­tre ser­vei i no a l'inrevés.

Passo les vacan­ces a l'àrea de Bra­bant, a Bèlgica, enmig del tren­ca­clos­ques de fla­mencs i valons. He cer­cat gent que tre­ba­lla bé. M'he bellu­gat per din­tre de les ins­ti­tu­ci­ons de la Unió Euro­pea, he visi­tat amics, he pre­gun­tat. Una bona apro­xi­mació l'he des­co­bert, però, a Anvers, al Museu Plan­tin-More­tus, casa –i esta­bli­ment– dels impres­sors Chris­tof­fel Plan­tin i Jan More­tus. Des del 2005 la Unesco té aquest “ambi­ent de tre­ball” ini­ciat el segle XVI en la llista del Patri­moni Mun­dial: una impremta! Con­ser­ven mot­lles i matrius ori­gi­nals com­plets, edi­ci­ons úniques des de Bíblies fins a mapes d'Orte­lius, estu­dis anatòmics de Vesal, dibui­xos de Rubens o assa­jos de l'huma­nista Jus­tus Lipsius, amic de la família, que hi tenia l'estudi. Tre­ba­lla­ven bé: van gau­dir de reco­nei­xe­ments de Felip II, d'intel·lec­tu­als i de tot­hom. La sala d'impressió està tan ben feta i con­ser­vada que, 450 anys més tard, hi podríem impri­mir aquest mateix ves­pre.

Tre­ba­llar és una neces­si­tat humana: un dret humà i també un deure. Els nyaps i la man­dra fan molt de mal, a nens i també als grans. Per això rei­vin­dico un valor: la labo­ri­o­si­tat. Supera l'eco­no­mia: del tre­ball n'hem de viure, però més enllà de la remu­ne­ració hi ha l'ésser humà, que no s'hi pot reduir. “Tre­ba­llem bé perquè som humans”: em sem­blava sen­tir-ho pels pas­sa­dis­sos de la casa dels Plan­tin-More­tus. La crisi que patim ens pot aju­dar a refle­xi­o­nar-hi, per ara i per quan ens en sor­tim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.