La prima s'ha engreixat
Per més ben informats que procurem estar i encara que intentem dominar certes matèries de complexitat envitricollada com ara l'inescrutable món de les finances, la percepció de la realitat es modifica, en general, depenent de factors com ara l'estat d'ànim, o la perspectiva temporal. Així, una dada que fa un any era negativa avui seria considerada un èxit. Fixem-nos, per exemple, en aquest indicador que d'un temps ençà ha agafat una nomenada inaudita. La prima de risc. De la prima de risc, un lector de diaris d'informació general fins fa poc més d'un any no en sabia pràcticament res, tret que fos un seguidor amatent i exhaustiu de les planes econòmiques. De la prima de risc, un periodista d'informació general fins fa poc més d'un any no en sabia pràcticament res, tret que treballés a la secció d'Economia del seu mitjà. Avui, en canvi, podeu sortir al carrer i trobareu poca gent que no hagin sentit a parlar d'aquest coi de concepte. Una altra cosa és que sapiguem ben bé què és. Però en general tots tenim la percepció que si l'indicador puja, van mal dades, i que si baixa, podem respirar una mica més tranquils, o menys intranquils. Tanmateix, a les redaccions dels diaris, si hem de ser sincers, encara no li tenim ben bé la mida presa. És això de la percepció que deia al principi de l'article. Deu ser per aquest motiu que fa un any quan la prima marcava 398 punts, qualificàvem el fet d'“escalada històrica” i vaticinàvem el cataclisme més terrible i que ja no podíem anar cap a pitjor. Un any després, quan baixa fins a 535 diem que la situació “es relaxa”. Us estem enganyant? No. Simplement, ha passat un any terrible.
