Vacances i crisi

Ha arri­bat l'agost i si no fos perquè 135.000 per­so­nes han per­dut el seu habi­tatge en els dar­rers qua­tre anys, perquè a Cata­lu­nya hi ha més de 800.000 atu­rats o perquè a par­tir de l'1 d'agost ho paga­rem tot un 3% més car per aju­dar, entre tots, a res­ca­tar els bancs espa­nyols que s'han fet d'or amb la bom­bo­lla immo­biliària dels dar­rers anys, sem­bla­ria que la crisi ha pas­sat a la història. Ciu­tats d'inte­rior bui­des, ciu­tats de platja ple­nes a ves­sar, hotels i res­tau­rants plens, cues qui­lomètri­ques per entrar a l'Estat per la Jon­quera, etcètera. Hi ha qui pensa que qui té qua­tre euros fa bé de gas­tar-se'ls i acti­var l'eco­no­mia i que al setem­bre Déu dirà; i hi ha qui creu que més val estal­viar, ja que molts quan tor­nin es tro­ba­ran que el seu lloc de tre­ball ja no exis­teix.