Reconeixement

Aca­bats els Jocs Olímpics de Lon­dres, arriba l'hora de fer balanços i pel que s'ha vist durant dis­set dies de com­pe­ti­ci­ons tenim un esport femení que es mereix tot el res­pecte i, sobre­tot, tot el nos­tre reco­nei­xe­ment. Si fem una ràpida mirada al meda­ller s'observa que les dones han acon­se­guit millors resul­tats que els homes, amb una pro­porció en el cas dels espor­tis­tes cata­lans de qua­tre a un en favor de les dones. De mol­tes de les meda­llis­tes, pot­ser amb alguna excepció, amb prou fei­nes sabem qui són o a quin equip juguen habi­tu­al­ment. Perquè, no ens enga­nyem, vostès sabien que Cata­lu­nya teníem unes juga­do­res de water­polo capa­ces d'arri­bar fins a una final i acon­se­guir una meda­lla de plata...?

Malau­ra­da­ment, i aquí pot­ser hem d'ento­nar el mea culpa, la presència de l'esport femení als mit­jans de comu­ni­cació no és la desit­ja­ble, com tam­poc no ho és la d'esports mal ano­me­nats mino­ri­ta­ris. No ens enga­nyem, tenen més segui­ment, tant pel públic mas­culí com femení, esports majo­ri­ta­ris i prac­ti­cats per homes com ara el fut­bol, el bàsquet o el ciclisme. Les xifres, argu­men­tarà algú, abo­nen que l'esport és majo­ritària­ment mas­culí, amb una pro­porció en aquest cas de 78 a 22 vis­tes les dades d'espor­tis­tes fede­rats a Cata­lu­nya el 2011.

Doncs davant d'aquests números encara més raons per treure's el bar­ret davant d'aques­tes dones que, amb les seves meda­lles o diplo­mes olímpics, ens han demos­trat que elles, de forma més aviat silen­ci­osa i lluny dels focus, tre­ba­llen igual o més que els seus com­panys del sexe con­trari, i estan entre les millors. Feli­ci­tats!