Opinió

El timbal

‘Workaholics'

És bonic estar de vacan­ces i tro­bar-te un amic que t'envia els millors desit­jos: “Des­con­necta, que és bo per a la salut.” Donar-li la raó sense mati­sos pot sem­blar propi d'una per­sona des­pre­o­cu­pada i, en canvi, dir-li que no pots des­con­nec­tar et clas­si­fica imme­di­a­ta­ment en el club dels worka­ho­lics, el terme que va posar de moda Wayne Oates per defi­nir la síndrome dels addic­tes a la feina. Dei­xant de banda la pri­mera tipo­lo­gia, no sem­pre es per­tany a la segona per volun­tat pròpia. Que els ho diguin a tots aquells que, vícti­mes de la crisi, han mun­tat el seu propi negoci, als autònoms, als pro­fes­si­o­nals libe­rals, als empre­ne­dors, als free-lance... No són addic­tes però tenen difícil des­con­nec­tar, pel bé del seu negoci i, per tant, del seu sou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.