Celebracions, festes i festivals

Aquests dies segurament ens trobem en l'època de l'any on a casa nostra s'acumulen més celebracions, festes i festivals per metre quadrat. De tot tipus, de tots els gèneres, de tots els preus, amb tota mena d'artistes i per a tots els públics. S'ha parlat a bastament sobre la possible saturació i cansament per l'acumulació de tanta oferta en un període relativament curt de temps. Com també s'ha parlat molt de les dificultats econòmiques per mantenir aquesta oferta i de les dificultats econòmiques dels ciutadans per poder gaudir-la. I és cert que tant els promotors com el públic pateixen per les famoses retallades. Però també és cert que si es té l'oportunitat d'assistir a alguns dels nombrosos festivals que se celebren arreu o de llegir les cròniques corresponents com les que publica aquest mateix diari cada dia, un es pot plantejar la pregunta de si realment hi ha tanta crisi com ens diuen o ens volen fer creure. Perquè que un artista o un grup sigui capaç d'omplir o gairebé omplir un recinte és, de fet, un símptoma que el món no s'acaba. Que hi ha vida més enllà de la crisi. Fa uns mesos, amb motiu dels dos concerts que Bruce Springsteen va fer a Barcelona, es va parlar de la contradicció que representava omplir l'antic estadi olímpic amb persones que havien pagat entre 70 i 90 euros per escoltar un artista que precisament canta en el seu últim disc contra tot allò que ens ha portat a la crisi. Allà hi devia haver gent a qui li costava arribar a final de mes i que patia per la seva feina. Fins i tot hi devia haver fans que estaven a l'atur. No obstant això, la imatge de l'estadi ple no era precisament la imatge de la crisi, tot i el missatge crític de les cançons. Com tampoc no poden ser la imatge de la crisi els escenaris dels festivals d'estiu de casa nostra. Segurament no hi haurà hagut ple a totes les representacions, segurament no es cobriran sempre les despeses, segurament més d'un té ganes de llençar la tovallola... Però per què no podem veure l'ampolla mig plena i no mig buida? Aquests dies gairebé qui més qui menys està de vacances, encara que sigui sense poder marxar de casa i sense poder anar a cap concert. Però això no és incompatible amb aprofitar per fer una ullada al nostre voltant i veure el moviment, l'animació i l'allau d'activitats que omplen les nostres comarques. Fins i tot amb permís de la crisi.