‘Motards'

Diu­menge hi va haver un acte inde­pen­den­tista a la Jon­quera, un dels molts dels que s'han fet aquest estiu, que cul­mi­na­ran l'11 de setem­bre amb la gran mani­fes­tació on espero que ens veiem. El lema era Esbor­rem les fron­te­res. Una senyora d'Elna em va dir, emo­ci­o­nada: “Vostè i jo for­mem part del mateix país.”

L'acte va val­dre molt la pena. A més, vaig tenir l'ocasió de salu­dar alguns amics com en Daniel Bez­so­noff o en Joan-Lluís Lluís, la Mont­ser­rat Caru­lla, la Txé Arana, en Josep Tero, en Pep Sala o en Toni Albà, entre molts d'altres pro­fes­si­o­nals a qui res­pecto, per­so­nes relle­vants que s'han mani­fes­tat sem­pre inde­pen­den­tis­tes i que, quan s'hi ha de ser, hi són.

Però ah! També hi havia els motards. Us he de con­fes­sar que els tinc una flaca, als motards. Un motard és una cosa potent! No sabria expli­car-vos per què sem­pre m'han fet tanta gràcia, però m'agra­den les motos que por­ten, que són unes motos impor­tants però tran­quil·les, m'agrada que vagin sem­pre en grup, m'agrada que siguin gra­na­dets i que ves­tei­xin com si els anys no hagues­sin pas­sat. I m'agrada molt que hi comenci a haver noies motards! Però la meva devoció encara s'ha fet més pro­funda quan he sabut, de no fa gaire, que hi ha motards inde­pen­den­tis­tes. No us sem­bla genial? Els que eren a la Jon­quera venien de la Cata­lu­nya Nord, ana­ven ves­tits de negre i por­ta­ven una ins­cripció a la samar­reta que deia, jus­ta­ment: motards per la inde­pendència. N'hi havia un, amb cua de cavall i armi­lla de cuir, que m'agra­dava molt. Com que sóc una mica tímida, no em vaig atre­vir a dir-li res, però la pro­pera vegada m'hi acos­taré. Ja sé que això de la inde­pendència ja ho tenim aquí, però jo crec que un parell més de mani­fes­ta­ci­ons no ens les traurà ningú, i en una o una altra els tro­baré i em pre­sen­taré com una fan. I per cert, quan siguem inde­pen­dents, què en farem de totes les samar­re­tes amb eslògans inde­pen­den­tis­tes que tenim per casa?