Els mitjans de comunicació i la crisi

Aquesta és, al meu entendre, una qüestió molt important sobre la qual no es parla gaire. A la pregunta de si estem ben informats i coneixem les causes dels durs esdeveniments que tenen lloc en aquesta terrible crisi que patim, la meva resposta seria negativa en un sentit matisat. Car és evident que hi ha mitjans que pretenen fer-ho, però d'altres, com ara alguns de radicats a la capital de l'Estat, lamentablement, el que fan és desinformació, i en altres casos propaganda, amb totes les conseqüències nefastes que implica aquest comportament.

Enumeraré tot seguit l'ús de determinades paraules o expressions el significat de les quals, pel seu tecnicisme, ignora una part de la població, i sovint només són conegudes pels especialistes. Els mitjans de comunicació, sovint, dissortadament, es limiten a difondre-les, quan l'important és contextualitzar-ne el significat i tractar d'interpretar-les. Altrament aquells que no les coneixen es troben perduts i els és difícil d'opinar degudament. Això vol dir que el poder executiu actua al marge dels ciutadans, que han estat els seus electors.

No hi ha dubte que per als periodistes aquesta també és una tasca difícil, però a les facultats de ciències de la comunicació hem dedicat una especial atenció a subratllar que la funció primigènia de la informació d'actualitat és ajudar a l'establiment del seu coneixement, la creació d'una opinió pública. És a dir, a formar ciutadans preparats per a participar en el procés democràtic. Sé, perfectament, que l'oci, a través dels esports, convertits en espectacles de massa i en què els interessos econòmics juguen un paper clau, els poden insensibilitzar, desorientar, distreure, de les greus repercussions en tots els àmbits que la situació actual pot originar. Em refereixo a aquells per als quals, sortosament per a ells, l'atur encara no ha entrat en les seves vides.

Aquestes consideracions em menen a plantejar una sèrie de qüestions que em semblen fonamentals avui: quan parlem de mercats, què volem dir?, què són?, qui són?, què pretenen? Igual reflexió podem fer respecte de les agencies de qualificació: quin origen i quina funció tenen? La mateixa reflexió sobre la prima de risc, que ha esdevingut un tema cabdal en la informació actual.

Hem rebut la informació suficient per entendre què vol dir austeritat econòmica, amb les seves consegüents retallades en tots els capítols de les inversions públiques, i especialment el seu impacte en la sanitat, l'educació i els serveis socials? Per què la Unió Europea, el govern espanyol, i també el català, s'han inclinat per la política de fortes i doloroses retallades, en lloc de promoure la inversió pel desenvolupament per crear mercat i consum, que, segons prestigiosos economistes, és l'única solució intel·ligent i raonable? Podem imaginar quina serà la que s'acabarà imposant?

Per què els bancs estan, pel que es diu, en una situació compromesa? No afirmava constantment Zapatero que la situació del sistema bancari era bona? Què ha passat a Bankia? Per què en la seva gestió estaven implicats molts dirigents del PP? Per què el seu forat és tan elevat?

Per què es parla tant de la crisi de l'euro sense oferir explicacions que entenguem la majoria dels ciutadans? Per què les informacions són sovint tan contradictòries, en aquest cas i en alguns dels supòsits que estic mencionant?

I què hem de dir respecte de l'atur? La xifra és esgarrifosa, però no es fa referència a qui en són els causants. Sempre la situació és tan greu a tot arreu? O hi ha empreses que per comoditat, per falta d'ètica, en fan ús quan les circumstàncies encara no ho justifiquen plenament, abocant el personal a una situació greu? Què hem de dir d'aquesta realitat tan practicada i desconeguda per a molta gent que és l'economia submergida?

I, a més de tot això, patim una crisi del sistema democràtic, en la qual les preguntes i les respostes són difícils de formular. Espero una oportunitat per a parlar-ne. L'espai no em permet tractar la dura crisi del sistema judicial.