Això ja cansa

Catalunya ha demanat acollir-se al fons de liquiditat i ja ens les hem hagut de sentir de tots colors en boca de segones files populars. L'anticatalanisme que tan bon resultat els dóna torna a fer acte de presència. Així, el president de La Rioja, Pedro Sanz, no s'ha estat de criticar que Catalunya tingui la barra de demanar una quantitat cinc vegades superior al pressupost del seu govern, quan manté les seves ambaixades, la televisió pública... Vinga, senyor Sanz, que això ja està molt vist! Més caut amb les seves les paraules, però no amb el missatge de fons, ha estat el president de la Xunta, que es vanta que “Galícia paga i Catalunya demana”. Alberto Núñez Feijoo està en campanya i dispara sense tenir present que altres companys seus del carrer Génova, com ara el president del País Valencià, també demanen... o el de Múrcia. I els que s'hi aniran sumant.

Però això no ho volen veure. Tornen altre cop a la cosa fàcil: l'anticatalanisme. I si no n'hi ha prou amb l'altaveu de la premsa amiga, ara s'hi sumen les xarxes socials, on l'atac a Catalunya i els catalans va arrelant. Quan les coses van maldades, és més fàcil posar el focus al veí que afrontar els problemes propis. Això els funciona molt però que molt bé. Tant se val que posem els números damunt la taula, que mostrem fins a quin punt ens hem ajustat el cinturó en els últims dos anys, fins on arriba la nostra solidaritat amb la resta del territori espanyol. Això que tan bé coneixen els senyors del carrer Génova, no ho volen explicar. Doncs que no ho facin, però que ens ho deixin fer. Que ens deixin gestionar el que és nostre, i potser no haurem de demanar.