Espigoladors de setembre
Tanquem una setmana decisiva. Acabo de cruspir-me una poma golden que ha caigut amb la tramuntana; té una patacada, però és mengívola, com molts dels aliments que continuem llençant cada dia. Potser la crisi els farà bons i tornarem a recuperar-los per a la cuina d'aprofitament, com les nostres àvies o els protagonistes del documental de la cineasta francesa Agnès Varda i les espigoladores de la cèlebre pintura de Millet, que recullen les engrunes de blat després de la sega. Acabo de penjar dos enllaços al meu Facebook: Els espigoladors i l'espigoladora de Varda i l'article que la BBC News dedicava a Catalunya l'endemà de la manifestació d'aquest 11-S, on es fa referència a la demanda d'independència i el rescat financer que el govern català demana a l'Estat espanyol, obviant la situació de greuge fiscal que pateix el nostre país. Així ens perceben de moment. Els països sense estat no tenim veu, igual que alguns dels protagonistes del documental de Varda, activistes del reciclatge que augmenten diàriament; són gent que no roba a les grans superfícies sinó que es limita a regirar contenidors i pescar aliments entre les deixalles dels mercats. I és que, de sobte, la situació que vivim ha remogut la consciència de compromís de molts ciutadans, posant al descobert qui és qui.
Fa mesos un familiar em va donar un d'aquests calendaris que les entitats bancàries regalen als seus clients. Com que ja en tenia un, el vaig desar en un calaix d'escriptori. No ha estat fins fa poc, coincidint amb l'estrena de la temporada i la pujada de l'IVA, que he sentit la urgència de posar ordre a l'acumulació de papers i he recuperat el calendari. L'he remirat, sorpresa per la qualitat de les fotos i pel contingut d'un text introductori que no m'havia llegit abans d'enfonyar-lo al calaix. En reprodueixo alguns fragments: “Cada albada il·lumina un nou dia [...]. És el començament d'alguna gran cosa per a cadascun de nosaltres. Si unim el treball i l'esforç realitzats fins avui amb la ferma convicció de seguir millorant dia a dia, superant els apassionants reptes als quals ens enfrontem, tindrem per davant un futur ple d'esperança. En el nostre cas, millorar és ser més útils, més moderns, més forts i també més propers. Tots estem vivint el començament d'una nova era que exigeix un canvi de mentalitat en la societat. Ara hem de progressar pensant com un tot: junts és millor que separats.” Aquest text poètic tan encomiable està signat per l'expresident de Bankia, l'entitat que ara necessita la ridícula xifra de 4.500 milions d'euros que pagarem entre tots. Aquest discurs d'exhortació es deu referir al treball i l'esforç de les famílies de classe mitjana, a les pimes, a milers d'autònoms i, sobretot, als ciutadans catalans que paguem més que ningú. Els responsables del desastre només són útils per salvaguardar-se entre ells i es fan forts en la defensa dels seus privilegis. Aquests dies la resposta de la gent del carrer ha fet ruboritzar molts polítics i la proclama de “progrés i unió d'esforços” de Bankia s'ha mostrat tal com és: una presa de pèl pròpia d'un cinisme estratosfèric. Com que el calendari té el propòsit de ser útil, em servirà per encendre foc quan faci fred.
Parlava d'espigoladors. Si de debò estem en un moment decisiu en què la qüestió catalana ha deixat de ser només un afer intern de l'Estat espanyol per convertir-se en un conflicte que mereix ser discutit a Europa, cal informar bé de la situació real del país als mitjans de comunicació europeus, perquè disposin de dades objectives. És clar que algun corrent profund s'està movent. Des de la mani de 1977 no havíem tornat a veure un entusiasme que prevalgués sobre l'emprenyament i l'actitud reactiva dels qui tenim fama de “fer el rabadà”. Tanmateix, qui ens assegura que el consens polític que tots els ciutadans esperem des de la manifestació del 2010 arribi ara? Comencem a transitar per un tram difícil i hem d'aconseguir no escaldar-nos més del compte. Pel camí hi ha pendent un “pacte fiscal”, perquè difícilment farem res sense reactivar l'economia (el crèdit i la rebaixa fiscal per a petites i mitjanes empreses que contractin treballadors). Aquests dies la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, organitzadora de la gran manifestació d'aquest 11-S, utilitzava l'expressió “som el poble”. Matisant una mica podríem dir que “som una part important del poble” i cal integrar més que mai sensibilitats diferents si volem assolir el primer objectiu, que és exercir la nostra llibertat d'escollir com a país. Els fets posen de manifest la necessitat de convocar un referèndum i només sortirem de l'impàs si demostrem amplitud de mires, perquè tots coneixem bé les velles febleses del país. Tornant al documental de Varda: els espigoladors sempre van en colla.
