A títol personal

Mai com aquests darrers dies he sentit i llegit allò que tal o tal altre personatge públic farà o deixarà de fer, privadament, una cosa “a títol personal”. Reiteratiu. Copiant Cantarella, l'ajudant del comissari Salvo Montalbano, podríem reblar el clau recordant aquesta frase falca pronunciada pel sicilià: “personal, personalment...” Doncs això, que se'm fa difícil comprendre les afirmacions que comencen o acaben dient “en tant que...” o “com a...” utilitzades per tal d'amagar el compromís col·lectiu contret prèviament sota un determinat barret per passar, quan convé, a mostrar el clatell nu sense vergonya. Deu ser que som polièdrics, molt i molt polièdrics, és el que em dic per curar-me en salut i estalviar-me l'euro per recepta. Com que ja són tantes les situacions que ens toquen viure i que no entenc per molt que m'esforci, i més després que un tertulià a sou tracti d'explicar-me-les, he pres la decisió de fer-me meva la frase del títol i assistir en esperit –com el president– a totes les festes majors populars que a les comarques gironines se celebren aquest mes de setembre. Començant per la del Tura d'Olot i les dels barris de Girona de Montjuïc, Devesa-Güell i Palau-sacosta i participar, a títol col·lectiu, a la de Santa Eugènia de Ter, que s'allarga fins al proper diumenge. Encara ressonen a la plaça del Barco les darreres paraules del pregó d'enguany pronunciat divendres per Eduard Herrero i la gent gran de l'associació Sant Jordi: “Que els avis i les àvies de Santa Eugènia que reclamin l'assistència merescuda després de tota una vida de deixar-se la pell. Que les autoritats facin la guerra a aquests escurçons de l'especulació i rovellin les tisores que retallen i mirin cap on han de mirar per posar els cèntims. Us demano, us prego i sobretot us desitjo que passeu una bona festa, que no falti la il·lusió, les ganes, la força de passar-ho molt i molt bé i amb molta disbauxa, malgrat les embranzides dels que tallen el bacallà, que bé podríem parafrasejar l'expressió del crucificat dient: “Perdona'ls, Senyor, per estrènyer-nos tant els cinturons.” Per finalitzar, personalment, acabo de saber que Tarragona ara es dirà Barcelona World: canviem el nom de Catalunya per, sense complexos, el de la Ciutat Comtal. Són, també, quatre síl·labes i no entren en col·lisió amb la música d'Els segadors. Feu la prova cantant-lo dimarts a ple pulmó: “Barcelona triomfant, tornarà a ser rica plena...” Sona igual i la marca és la marca.