117.856

Aquesta set­mana 117.856 alum­nes de primària i secundària han començat el nou curs esco­lar a les comar­ques giro­ni­nes. Un curs que comença mogut per les mesu­res apli­ca­des per fer front a la crisi: més alum­nes per classe, menys pro­fes­sors, dinar amb car­ma­nyola per estal­viar... Això ha pro­vo­cat males­tar entre mes­tres i pro­fes­sors i també, encara que menys, entre mares i pares. És habi­tual que cada inici de curs vagi acom­pa­nyat de les cor­res­po­nents quei­xes i pro­tes­tes. Per recla­mar més per­so­nal, per recla­mar un nou cen­tre, per dema­nar l'eli­mi­nació dels mòduls, els famo­sos bar­ra­cons... I, com que les coses no han millo­rat sinó ben al con­trari, segu­ra­ment aquest any hi ha encara més motius de pro­testa. Però d'aquí a dir, com ha fet el sin­di­cat Ustec, que les mesu­res de la Gene­ra­li­tat i el govern espa­nyol dei­xen l'ense­nya­ment públic de les comar­ques giro­ni­nes “en un estat d'excepció”, i que les esco­les i ins­ti­tuts “han rebut l'agressió més dura des del 1939”, hi ha un bon tros. Mani­fes­ta­ci­ons com aques­tes no aju­den a apai­va­gar els ànims, que pot­ser és el que més cal en moments com­pli­cats com els actu­als. No és gens estrany que els pares que escol­tin o lle­gei­xin aques­tes afir­ma­ci­ons comen­cin a patir per l'edu­cació dels seus fills i comen­cin a qüesti­o­nar-se sobre tot el sis­tema edu­ca­tiu. És veri­tat que aquest curs ha aug­men­tat el nom­bre d'alum­nes i que ha bai­xat el de mes­tres i pro­fes­sors. Però també ho és que aquests mes­tres i pro­fes­sors faran més hores de docència. Es pot posar en dubte que aquesta mesura com­pensi el des­cens de docents i que sigui la millor solució per fer-hi front. Però el que no es pot posar en dubte és la pro­fes­si­o­na­li­tat dels milers de mes­tres i pro­fes­sors que cada curs –aquesta vegada, prop de 8.000 a les comar­ques giro­ni­nes– es posen davant d'uns alum­nes que no sem­pre són fàcils de trac­tar i uns pares que tam­poc no els ho posen fàcil. És cert que hi ha de tot, tant entre els docents com entre alum­nes i pares. Però costa de creure que, per més difícil que els ho hagin posat als cen­tres d'ense­nya­ment, es pugui par­lar “d'estat d'excepció”. Els sin­di­cats han de defen­sar els interes­sos del col·lec­tiu d'ense­nyants, però amb afir­ma­ci­ons com aques­tes no els fan cap favor. Perquè posen mes­tres i pro­fes­sors en una situ­ació de feblesa davant els alum­nes i les seves mares i pares que són, en defi­ni­tiva, amb qui han de trac­tar cada dia.