‘Rien ne va plus'

La vida dóna moltes voltes. La lideresa, la Thatcher de Madrid i la del “spiegelein, spiegelein am der wand, wer ist die schönste in ganzem land”. És a dir: “mirallet, mirallet, qui és la més bonica del país?” Celebro que la presidenta madrilenya estigui curada tal com ella mateixa ha declarat. Perquè així puc preguntar quin és el motiu del seu dimi-cessament. El fet és que no ha tingut temps de recollir els efectes personals i amb prou feines ha pogut designar com a successor el seu número dos (González) en companyia del qual va conspirar contra Rajoy al congrés del 2008. El que sí que va poder fer al final del seu mandat és dedicar-se a les odioses comparacions i dir que l'Eurovegas havia triat l'emplaçament d'Alarcón i no el de Catalunya perquè, segons ella, Madrid és més cosmopolita i oberta que no pas Barcelona. També va tenir temps de fer-se nomenar presidenta de Turespaña, un magnífic exemple de duplicació per part d'un govern central que ja hauria d'haver tancat l'inútil organisme i cedir els recursos a les autonomies a les quals ja s'havia transferit la competència exclusiva. De qui són, per cert, els terrenys d'Alarcón? Perquè l'estació de l'AVE a Guadalajara està més a prop de Madrid que no pas de la capital provincial que porta de la província a l'estació. Vés a saber si algun latifundista no deu haver aprofitat els seus terrenys per a edificar algun projecte estil Pocero de Seseña.

En tot cas, a Madrid reaccionaven com a beneficiats de la loteria a l'estil de Benvingut, Mr. Marshall i exhibien com a vàlida la xifra de creació de 250.000 llocs de treball, una barbaritat que supera la població adulta de l'Estat de Nevada. Ara fa 50 anys, a la Universitat de Cornell em van concedir una beca Fulferight, una plaça de professor i una beca de la Tellurida Association dotada per la Fundació L.L. Nunn, un coetani d'Edison, també inventor i el més destacat empresari en l'electrificació del Far West que duia a terme la Utah Power and Light Company. En això els seus homes eren d'una gran eficàcia, però després, situats a N.Y., eren víctimes fàcils dels advocats i banquers. De manera que van decidir de formar uns equips humans preparats per a moure's en ambdós terrenys amb tota facilitat. A mi, per exemple, des del campus d'Ithaca, em va tocar anar a fer de cow-boy al ranxo Telluride de Nevada. És així que en un dia d'esbarjo vaig visitar Las Vegas. En aquell temps els cotxes no tenien aire condicionat i a l'última benzinera abans de travessar el desert et llogaven uns pots de llauna amb una barra de gel que s'aplicaven al vidre d'una finestra davantera. Las Vegas era llavors molt més petita i, francament, tot aquell món de casinos, el joc, la prostitució, etc. no em va interessar gaire. Vint anys més tard hi vaig tornar i vaig apreciar un creixement molt notable. Trenta anys més tard, s'anava perdent pistonada i l'oferta es va adreçar a un públic familiar i a incorporar la gastronomia.

El restaurant més prestigiós és el del magnat japonès Okada, situat al casino Wynn Resorts. Els antics socis han entrat ara en una confrontació i Steve Wynn (20% de la societat) ha estat acusat pel seu antic col·lega de pagar suborns als reguladors internacionals del joc. Després, Lauis Freeh, director de l'FBI que va acusar Okada de corrupció. La Securities and Exchange està investigant acusacions de suborn i corrupció. La filial de Wyunfa Donaties a la Universitat de Macau. L'empresa de Macau va fer fora el bilionari Okada. El grup, que cotitza a la borsa de Hong Kong, va expulsar del consell el soci japonès. Les companyies nord-americanes (principalment Wynn i Las Vegas Sands) han descobert que els casinos asiàtics poden generar enguany 58.000 milions de dòlars. La major part dels ingressos d'aquests grups són procedents de Macau, que ha sobrepassat àmpliament Las Vegas. Els de Singapur estan a punt de superar Nevada. Això ha estat causa de bons resultats de la companyia, però també de les butxaques de Sheldon Adelson, que s'ha presentat a Espanya amb la demanda que grups espanyols li donin crèdit i finançament local. A part, demanen –i Esperanza Aguirre hi havia accedit en públic– de modificar les lleis. Per exemple, l'autorització per fumar. Adelson també reclama un mercat de treball pensant a fer eliminar la legislació laboral i probablement per a no permetre la presència sindical mitjançant una clàusula “non union” que té un net total de 25.000 milions de dòlars. La revista Forbes explica que va fer un donatiu de 100 milions de dòlars al candidat Gingrich i, un cop eliminat, va beneficiar Romney. Realment, són gent amb mentalitat colonial que treballen al marge o per sobre la llei. Aquí, com qui no vol la cosa, van demanar un aeroport nou que pugui quedar envoltat d'edificis alts i van exigir la demolició de l'estadi de l'Espanyol. Adelson podria obtenir un benefici de 2.000 milions de dòlars.

L'expansió cap a l'Àsia s'ha traduït en la presència encara discreta dels casinos de Corea del Sud, les Filipines, Singapur, etc. Al Japó, Okaba va dedicar-se a les màquines de panchin, una mena d'escurabutxaques que esquiven la llei de prohibició del joc. Els premis són aparentment legals, però a cada nino o objecte de regal que es guanya, al carrer del darrere es bescanvien per diners per part d'uns coreans a plena dedicació. Aquesta modalitat ha començat en uns casinos de platja que MGM té a Ho Chi Minh (Vietnam). El creixement del joc a l'Àsia ha superat, doncs, els nivell de la zona mare 150, polítics japonesos s'han unit per aconseguir la legalització del joc. Taiwan habilitarà tres illes per a instal·lar-hi casinos. El joc de Singapur està a punt de superar les xifres de Las Vegas, cosa que demostra un canvi espectacular. Ja no són els temps de Michael Jackson i Frank Sinatra a Las Vegas. Adelson i Wynn són les dues empreses impulsores del trasllat a l'Àsia. L'últim país que vol aixecar la veda és Sri Lanka. En resum, sembla que val més un parc temàtic que no pas un imperi de la ludopatia, el suïcidi, les pèrdues ruïnoses, malalties i drames personals que acaben pagant els governs. L'altre dia vaig sentir un catedràtic que deia: la Disney es va equivocar triant París. Lamento haver de corregir-lo, perquè com a membre del govern encarregat del tema em va tocar portar la negociació amb la Disney que va acabar en la decisió d'instal·lar-se a Catalunya. Immediatament, però, el govern central va retirar tots els ajuts estipulats si venia a Catalunya. Madrid va insistir de manera coactiva que anessin a Oliva –Pego– Alacant que tenia de comissionista una senyora que ja llavors tenia cites galants cada cap de setmana amb un ministre que practicava l'habitual “abans francesa que catalana”. Recordo encara la reunió amb els polítics encarregats d'informar-se: eren els secretaris d'estat d'economia de la Dehesa i de Turisme, Fuejo. Sempre recordaré el seu interès pel bé comú, l'ètica i l'equitat.