Opinió

opinió

El mosquit que en dieu tigre

Ja som tant gironins com els vells rantells de les vostres nits

Ja sé que fa de mal creure, però sóc un mos­quit. Els mos­quits no solem escriure notes als dia­ris, però penso que un dia és un dia i que calia expres­sar als veïns de la ciu­tat que ens han aco­llit tan ama­ble­ment –en gene­ral– el nos­tre agraïment. En tot cas, el meu. Se'ns ha trac­tat més bé del que podíem espe­rar. A Girona i roda­lia, de mos­quits n'hi ha hagut sem­pre, com hauríeu de saber. Ran­tells, rin­xo­les i altres espècies ger­ma­nes que heu anat ali­men­tant amb la vos­tra sang al llarg del segles. Si fins i tot diuen que, en temps remots, tota la plana dels qua­tre rius era un aigua­moll ben hos­til als mamífers per culpa nos­tra! Pot­ser només són males llengües.

Quan vam arri­bar nosal­tres, ara fa un parell d'anys –diuen els més vells que va ser el juliol de fa dos anys–, la gent estava una mica sor­presa a causa de les diferències que ens dis­tin­gien. Estàveu ave­sats al que can­tava Pere Quart: “Si a les fos­ques / ja no piquen les mos­ques, / hi ha els mos­quits, /que tre­ba­llen de nits.” Que nosal­tres, per evi­tar la com­petència entre ger­mans, ens dediquéssim a tre­ba­llar també de dia us des­con­cer­tava. Ima­gino que ja ho heu assu­mit. Heu d'enten­dre que resulta més natu­ral el nos­tre sis­tema: si la majo­ria dels nos­tres cli­ents es bellu­guen de dia, és un xic absurd por­tar-los la contrària.

He sabut que ens dieu mos­quit tigre per una deco­ració pec­to­ral que ens ha donat la natura –encara no he entès per què, però deu tenir una expli­cació fàcil– i aquest nom espanta. Heu fet cam­pa­nyes per impe­dir que ens escam­pem, ama­gant-nos els bas­sals on podem dipo­si­tar les nos­tres lar­ves. Ja veieu que no us en sor­tiu. Amb aquesta mania tan vos­tra de tenir jar­di­nets i arbres a tot arreu, sem­pre tro­bem un raco­net per fer niu. L'any pas­sat ja havíem colo­nit­zat tot l'entorn de la ciu­tat. Tinc amics a Sant Gre­gori, a Quart, a les Pedre­res, a Mon­ti­livi... De manera que tan­tes pre­cau­ci­ons no hau­ran ser­vit de res. Ens teniu aquí i ja està. Som tan giro­nins com el vells ran­tells de les vos­tres nits. Pel que he pogut saber, les auto­ri­tats, gràcies a Déu, han fet ben poca cosa con­tra nosal­tres. Si votéssim –de moment, els mos­quits no votem– ree­le­giríem els matei­xos gover­nants de la ciu­tat. No s'ha fet cap cam­pa­nya, que jo sàpiga, ferma i con­tun­dent con­tra nosal­tres, i això és d'agrair.

Fa uns dies un amic em deia que ja estava tre­ba­llant a les ter­ras­ses dels bars de la plaça del Vi. Davant mateix de l'ajun­ta­ment! Li ho vaig recri­mi­nar. Està bé fer-se la vida on es pot, però no és bo pro­vo­car d'aquesta manera. Que no s'ado­nen que estan moles­tant pre­ci­sa­ment els res­pon­sa­bles de la política muni­ci­pal? Si con­ti­nuen així, no seria estrany que la situ­ació canviés i l'any que ve se'ns girés la sort a tots ple­gats. D'aquest fil de prudència en penja pot­ser la nos­tra vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.