Opinió

LA GALERIA

En el camí

Hi ha un sentiment que d'entrada ningú no ens pot manllevar: el camí cap
a la indepen-
dència ens ha retornat la il·lusió

El pre­si­dent Mas no podia ser més clar i català: ha arri­bat l'hora de l'auto­de­ter­mi­nació. S'han aca­bat els cir­cum­lo­quis i s'ha aca­bat fer la puta i la Ramo­neta, com ja va dir Jordi Pujol en l'entre­vista de Presència, sentència que van reco­llir tots els mit­jans de comu­ni­cació. Ara es veurà, en les elec­ci­ons del 25 de novem­bre, si el clam del poble català de l'11 de setem­bre té el suport polític neces­sari per afron­tar el procés que ens ha de con­duir a l'estat propi. El camí no serà gens fàcil, però l'Estat espa­nyol té mol­tes més coses de què pre­o­cu­par-se, com ara les elec­ci­ons al País Basc i Galícia el 21 d'octu­bre, i la mobi­lit­zació ciu­ta­dana d'ahir a Madrid. Men­tre al Par­la­ment de Cata­lu­nya els par­tits feien la seva valo­ració de l'avançament elec­to­ral que a la majo­ria, com es diu vul­gar­ment, els ha aga­fat amb els pixats al ven­tre, a Madrid milers de per­so­nes agru­pa­des en el movi­ment 25-S, que per enten­dre'ns és una versió actu­a­lit­zada dels indig­nats del 15-M, envol­ta­ven el Congrés dels Dipu­tats plan­te­jant una sèrie de rei­vin­di­ca­ci­ons que inten­taré resu­mir. Entre altres punts, fan la pro­testa “per res­ca­tar la democràcia i la sobi­ra­nia, segres­tada per la cúpula política i els mer­cats finan­cers, amb el con­sen­ti­ment i la col·labo­ració de la majo­ria dels par­tits polítics”. Pro­tes­ten con­tra les ins­ti­tu­ci­ons, ja que asse­gu­ren que “no es pot par­lar de res amb un poder que ha demos­trat sis­temàtica­ment que és cec, sord i mut davant les deman­des d'igual­tat i justícia social”. També pro­tes­ten con­tra les impo­si­ci­ons i les reta­lla­des, i afir­men que deso­bei­ran les impo­si­ci­ons injus­tes com “la de pagar el seu deute”, i defen­sen els drets col·lec­tius: l'habi­tatge, l'edu­cació, la salut, la feina, la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, etc. I per si no n'hi havia prou, dema­nen la dimissió del govern espa­nyol i l'ober­tura d'un procés cons­ti­tu­ent que sigui de par­ti­ci­pació directa, a més d'exi­gir que es cas­ti­guin els res­pon­sa­bles de la crisi i que es bus­qui una sor­tida col·lec­tiva a la situ­ació de crisi gene­ra­lit­zada.

Aquesta tar­dor es mouen uns quants fona­ments aixe­cats sobre pilars de fang. Les bra­va­tes dels anco­rats en el fran­quisme no s'han fet espe­rar, i tot aquest procés s'albira molt dur. Però hi ha un sen­ti­ment que d'entrada ningú no ens pot man­lle­var i és que, mal­grat els cinc anys de crisi, el camí cap a la inde­pendència ens ha retor­nat la il·lusió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.