Càndids

El juliol de 1934 el lla­vors pre­si­dent del PEN inter­na­ci­o­nal, l'escrip­tor H.G. Wells, visita Sta­lin al Krem­lin. Tot i que observa que Sta­lin no el mira als ulls (timi­desa, pensa), surt de l'entre­vista con­vençut que ha par­lat amb un dels homes més càndids i hones­tos del món. D'entrada, l'escrip­tor fa una pre­gunta curi­osa: “He vin­gut a pre­gun­tar-li què està fent per can­viar el món.” L'astut georgià diu: “No gaire res.” Un toc d'iro­nia fina de part de l'auto­ri­tat suprema del nou ordre soviètic. L'entre­vista no té pèrdua per molts motius. Una bona part té la gràcia dels can­vis de paper: Wells pon­dera les vir­tuts del comu­nisme i Sta­lin, les del capi­ta­lisme i mani­festa admi­ració pel pre­si­dent Roo­se­velt, en plena lluita con­tra la més pro­funda crisi econòmica del capi­ta­lisme. Aviat entren en les metàfores de nave­gació que el pre­si­dent Mas ha posat de moda d'ençà que va ins­tal·lar un timó al seu des­patx. Sta­lin: “La trans­for­mació del món és un procés llarg, com­pli­cat i dolorós. Per a nave­ga­ci­ons llar­gues calen vai­xells grans.” Wells: “Sí, però per als viat­ges llargs cal un capità.” Sta­lin: “Cert, però el pri­mer requi­sit és un vai­xell gran. Què és un capità sense vai­xell? Un inútil.”

La con­versa s'allarga sobre la mecànica de les revo­lu­ci­ons. Sta­lin troba que és una ingenuïtat pen­sar que tot­hom és bo i adver­teix que cal com­ba­tre les for­ces del vell ordre i de la classe domi­nant. Wells argu­menta que el “vai­xell gran” és la huma­ni­tat entera i es pre­gunta si una mino­ria pot fer una revo­lució. Sta­lin, cruel i cínic com pocs, domina l'art dels rao­na­ments asse­nyats: “Per fer una revo­lució cal una mino­ria activa, però no hi ha cap mino­ria capaç de fer res si no té el suport, almenys pas­siu, de mili­ons de ciu­ta­dans”. Wells s'ho pensa: “Almenys pas­siva? Pot­ser, semi­cons­ci­ent?” “Digui-li com vul­gui”, con­clou Sta­lin, “mig cons­ci­ent, mig ins­tin­tiva, però sense aquest suport la mino­ria, per més bona i enèrgica que sigui, és impo­tent.” Wells queda fas­ci­nat davant d'un home tan rao­na­ble. Avui, a Cata­lu­nya, les coses més ines­pe­ra­des con­te­nen res­sons.