Malsons

Tots tenim en el nos­tre ima­gi­nari per­so­nal una llista de mal­sons, de situ­a­ci­ons en què no ens voldríem veure mai, mar­rons, que diuen. Aquests mal­sons can­vien amb els anys, però sem­pre fan patir molt. Us explico els meus, sense ordre: estar de pre­si­denta en una mesa elec­to­ral (tot el dia allà qui­eta, sense poder-me moure, men­tre la meva família se'n va a pas­seig!); ser jurat popu­lar i haver de deci­dir, sense tenir-ne ni idea, si una per­sona és o no cul­pa­ble; estar a la comissió de llis­tes d'un par­tit i haver, pre­ci­sa­ment, d'orde­nar en una llista els can­di­dats que es pre­sen­ten a unes elec­ci­ons, sabent que l'ordre asse­gura o impe­deix qual­se­vol pos­si­bi­li­tat real de sor­tir esco­llit; tenir un veí al pis de sota que mal­tracta la seva dona, denun­ciar-lo i després tro­bar-me'l per l'escala cada dia; tenir un veí al pis de dalt que posa la música –màquina i tecno–, la tele –Intere­co­nomía– i la ràdio –la Cope– a tot volum; anar a bus­car un gat a la pro­tec­tora o reco­llir-lo del car­rer quan és molt petit, i al cap d'uns dies ado­nar-me que més que un gat és una mena de tigre que esgar­rapa els sofàs, és esquerp, no riu mai, i que si bades et mos­sega; con­vi­dar la família a dinar al res­tau­rant i que a l'hora de pagar la tar­geta Visa no fun­ci­oni –deu estar rat­llada, diu sem­pre el cam­brer...–; que­dar-me tan­cada en un ascen­sor molt petit i calorós, i cri­dar i cri­dar i que no em senti ningú...

Però cap d'aques­tes coses deu ser pit­jor, ara mateix, que ser del par­tit dels soci­a­lis­tes de Cata­lu­nya i haver de votar en con­tra del dret a deci­dir dels cata­lans. El dret a deci­dir sí o a deci­dir no, però a deci­dir tan­ma­teix. Això sí que deu ser un mal­son! Qui és que deu poder dor­mir, després d'haver votat a Madrid, amb males com­pa­nyies, en con­tra d'un dret tan democràtic? De tota manera, aquest és un mal­son evi­ta­ble. Un sem­pre es pot negar a votar allò que li diuen, oi? N'hi ha que ho fan. Ni que sigui per tenir la consciència tran­quil·la i poder dor­mir com un tronc.