Tres apunts

1. “Moro per damunt de les meves pos­si­bi­li­tats”, va dir Òscar Wilde men­tre moria envol­tat d'amics i bevent una copa de xam­pany al llit d'una habi­tació d'un hotel de París. Tot indica que aquesta postrema iro­nia vital de Wilde ha estat el lema adop­tat pel nos­tre sobi­ra­nisme clàssic. Mas no només ha sorprès la seva ombra i no només ha sorprès la Puta i la Ramo­neta, sinó que sobre­tot ha sorprès l'inde­pen­den­tisme, diguem-ne, tra­di­ci­o­nal. Avançat per la dreta, fa molts dies que aquest inde­pen­den­tisme busca el guió per­dut o copiat. Lluny d'esce­ni­fi­car un moment de ple­ni­tud pro­gramàtica i fins i tot de raó històrica, l'inde­pen­den­tisme tra­di­ci­o­nal trans­met la imatge d'haver estat des­ban­cat. Ha que­dat ama­gat en un dis­cret segon pla. Ha cedit a Mas tot el pro­ta­go­nisme polític. Mos­tra senyals massa tímids a l'hora d'inten­tar ocu­par aquest cla­morós espai d'esquer­res i des­a­com­ple­xa­da­ment cata­la­nista que, a fe de Deú, exis­teix. Aquesta situ­ació encara s'ha agreu­jat més després de com­pro­var que no s'ha apos­tat prou per la uni­tat elec­to­ral de l'inde­pen­den­tisme clàssic. Es tracta d'una estratègia d'alt risc. Perquè d'una banda aquest inde­pen­den­tisme, sense subrat­llar un pro­grama propi i exclu­siu, tindrà grans difi­cul­tats per mar­car un per­fil polític davant d'un Mas molt acres­cut. I perquè, de l'altra banda, calia que el bloc de l'inde­pen­den­tisme clàssic es man­tingués elec­to­ral­ment fort: per obrir-se a més seg­ments soci­als, per sub­mi­nis­trar oxi­gen a l'altre sobi­ra­nisme, per con­tra­pun­tar l'altre sobi­ra­nisme, per ten­sar l'altre sobi­ra­nisme.

2. Com que Hisenda ha pagat amb retard, la Gene­ra­li­tat haurà de pagar 24 mili­ons de multa pels seus retards amb la Segu­re­tat Social. La rea­li­tat parla per si sola. Ja és redun­dant fabri­car un comen­tari d'indig­nació.

3. La Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona ofe­reix un màster de lide­ratge i comu­ni­cació per a la gestió política. En els insòlits requi­sits d'admissió se subrat­lla que és un màster adreçat sobre­tot a gent “pro­pera al PSC-PSOE”. S'hau­ria d'ampliar l'oferta i fer també un màster en lògica abs­trusa o, ja direc­ta­ment, en patafísica. D'alguna manera, dic jo, els líders soci­a­lis­tes del futur han de tenir una arma­dura argu­men­ta­tiva prou sol­vent per poder defen­sar que, d'una banda, accep­ten un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació sem­pre que sigui legal i, de l'altra, voten entu­si­as­ta­ment perquè aquest referèndum sigui il·legal.