La somio completa

Per­ta­nyo a les dar­re­res gene­ra­ci­ons d'anti­fran­quis­tes, per a molts dels quals els Països Cata­lans eren el refe­rent bàsic, cul­tu­ral i naci­o­nal. Val la pena de recu­pe­rar el tema, per l'evo­lució de la situ­ació i la consciència política al Prin­ci­pat. Aquest, sovint, fa tot l'efecte d'haver-se desentès i girat l'esquena al País Valencià i a les Illes Bale­ars, on l'auto­no­mia política ha creat més distància amb Cata­lu­nya que pro­xi­mi­tat. En un altre moment, ja vaig refe­rir-me als errors come­sos i a les difi­cul­tats apa­re­gu­des en el camí de la nos­tra nor­ma­li­tat com a poble. Ara, vol­dria par­lar de les con­seqüències posi­ti­ves que la inde­pendència d'una part del ter­ri­tori com­por­ta­ria sobre la resta. Sóc dels qui cre­uen que la nació cul­tu­ral dels Països Cata­lans pot ser també una nació política i, per­so­nal­ment, con­ti­nuaré tre­ba­llant perquè així sigui un dia. Això, però, no vol dir uni­forme ni cen­tra­lit­zada, sinó diversa i arti­cu­lada sobre vin­cles fede­rals: la mata de jonc, de Ramon Mun­ta­ner.

Sóc d'aquells a qui fa mal al cor veure el mapa incom­plet del meu país, quan així apa­reix en imat­ges rei­vin­di­ca­ti­ves, amb una fron­tera entre Vinaròs i Alca­nar i ban­de­jant les qua­tre illes. El dia de la inde­pendència serà un dia de gran ale­gria, sí, però jo no podré tenir una satis­facció plena veient com uns ter­ri­to­ris i una gent que, en el meu ima­gi­nari, for­men el meu país, “una pàtria tan petita que la somio com­pleta”, que­den fora del nou estat. Per això con­fio que una Cata­lu­nya inde­pen­dent actuarà amb més fer­mesa i intel·ligència cap al País Valencià i les Bale­ars que no ho ha fet fins ara. Els mit­jans públics audi­o­vi­su­als hau­ran d'aspi­rar a ser vis­tos sense pro­ble­mes a tot l'àmbit lingüístic i les indústries de la cul­tura tin­dran més interès que mai en un mer­cat poten­cial de més de 12 mili­ons de pos­si­bles con­su­mi­dors, un cop l'esta­tus inter­na­ci­o­nal de la llen­gua haurà fet un salt legal històric, perquè aquesta només és del tot, si és amb tots els ter­ri­to­ris. I així com el Prin­ci­pat té sig­nats acords amb estats com Argen­tina, l'Equa­dor o Moçambic, també els governs autònoms valencià i balear podran tenir-ne amb la República de Cata­lu­nya, en cul­tura, eco­no­mia, comerç, trans­port, etc. La invo­lució autonòmica pre­vi­si­ble, la repro­vin­ci­a­nit­zació, la mort del cor­re­dor medi­ter­rani, l'aug­ment de l'espoli i la minva de la inversió pública esta­tal, sense Cata­lu­nya, farà que a valen­ci­ans i bale­ars ser espa­nyols els surti encara molt més car. Pot­ser, lla­vors, el reforçament dels vin­cles amb Cata­lu­nya podrà enco­ma­nar-hi el desig interes­sat d'una vin­cu­lació amb el nou estat, sobre bases fede­rals i mútua­ment res­pec­tu­o­ses.

Hi ha dos casos que ens poden interes­sar: Irlanda i Hon­gria. En el cas hon­garès, els ciu­ta­dans d'aquesta llen­gua i cul­tura que van que­dar fora de la nova Hon­gria, tenen dret a la naci­o­na­li­tat hon­ga­resa, si així ho dema­nen. Això afecta els hon­ga­re­sos de Roma­nia, Eslovàquia, Sèrbia i Ucraïna. En el cas irlandès, també els ciu­ta­dans dels sis com­tats d'Irlanda del Nord, súbdits britànics, poden acce­dir a la naci­o­na­li­tat i al pas­sa­port de la República d'Irlanda, si ho sol·lici­ten. Però, a més, poden ser can­di­dats a les elec­ci­ons al sud i ser-hi esco­llits per ocu­par-hi càrrecs públics, si bé no hi tenen dret a vot. Són ele­gi­bles, però no elec­tors. En el nos­tre cas, podríem fer una cosa simi­lar: con­ce­dir la naci­o­na­li­tat cata­lana, amb el pas­sa­port cor­res­po­nent, als valen­ci­ans i bale­ars que la sol·lici­tes­sin, així com als ciu­ta­dans de la Franja i Cata­lu­nya Nord que com­plis­sin el mateix requi­sit, naci­o­na­li­tat que simul­ta­ni­e­ja­rien amb l'espa­nyola o la fran­cesa. I cal­dria pen­sar també en la seva ele­gi­bi­li­tat i ocu­pació de càrrecs públics. Res que no hàgim fet ja, al llarg de la història. D'on han estat, si no, la majo­ria de res­pon­sa­bles de la política lingüística de Cata­lu­nya i d'on és ara el pre­si­dent de la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als?