Un TAV amb retard

Més de vint anys després que s'obrís la primera línia de tren d'alta velocitat entre Madrid i Sevilla, l'Estat espanyol ha anunciat que, finalment, entrarà en funcionament el tram entre Barcelona i Figueres i, per tant, la tan esperada connexió amb Europa. Com tothom sap, el TAV fins a Sevilla va ser fruït d'una decisió política per compensar els diners invertits als Jocs de Barcelona, que no va tenir en compte, com ja és tradicional en la construcció de les infraestructures espanyoles, rendibilitats econòmiques, ni altres prioritats “menys rellevants” com ara connectar amb la resta del continent. Hauran hagut de passar vint-i-un anys i un cúmul de despropòsits polítics perquè s'acabin les obres. Un retard que només s'explica per la miopia política espanyola, més entestada, tal com va dir l'exministra Magdalena Álvarez, a “entreteixir Espanya amb fils d'acer” que no pas a planificar amb eficiència infraestructures. Una manca absoluta de rigor que ha comportat la pèrdua de milions d'euros per la indemnització milionària que s'haurà de pagar a l'empresa constructora del túnel del Pertús. Però, la cirera del pastís serà el desgavell d'obres, estacions provisionals, andanes sense equipar que quedaran per solucionar al centre de Girona. Per llogar-hi cadires!