Espanyolitzar l'escola

El minis­tre Wert ha dit allò que han pen­sat sem­pre tots els seus pre­de­ces­sors (els demòcra­tes i els altres). Ho ha dit de forma més bèstia, d'acord, però ha expres­sat allò que pre­te­nen tots els sis­te­mes edu­ca­tius del món. La prova la tenim que no hi ha cap estat que renunciï al con­trol sobre el seu sis­tema edu­ca­tiu ni tam­poc a pres­criure uns con­tin­guts cur­ri­cu­lars comuns –amb inde­pendència del seu nom­bre i abast– que garan­tei­xin uns conei­xe­ments per al con­junt de la població. I això jus­ti­fica, pre­ci­sa­ment, la direcció política del sis­tema edu­ca­tiu.

És lògic que mit­jançant l'escola els espa­nyols vul­guin fer espa­nyols igual que els cata­lans vol­dran que el seu sis­tema edu­ca­tiu con­tri­bu­eixi a fer cata­lans i no pas apàtri­des. Aquí el que està en joc és si l'escola de casa nos­tra ha d'inten­tar espa­nyo­lit­zar els cata­lans o si, al con­trari, Cata­lu­nya podrà acon­se­guir un esta­tus en què el seu sis­tema edu­ca­tiu con­tri­bu­eixi a fer cata­lans amb la mateixa eficàcia que, posem per cas, el d'Holanda fa holan­de­sos.

Cata­lu­nya ha d'aspi­rar a tenir un sis­tema edu­ca­tiu nor­mal en un país nor­mal, amb un currículum democràtic, per tant, ni doc­tri­nari ni mani­pu­la­dor, però sí ori­en­tat des de la seva pròpia visió del país i del món. Com qual­se­vol altre estat. Lla­vors la pre­gunta sobre si el sis­tema edu­ca­tiu català cata­la­nitza ja no serà per­ce­buda com a política o adoc­tri­na­dora sinó com a símbol de nor­ma­li­tat dins un estat propi. Això, alhora, per­metrà als nos­tres veïns poder con­ti­nuar espa­nyo­lit­zant tant com vul­guin a qui lliu­re­ment ho desitgi.

El senyor Wert ha de saber que perquè el sis­tema edu­ca­tiu pugui ser eficaç espa­nyo­lit­zant cal que els alum­nes, els pro­fes­sors i les famílies, pri­mer i no després, se sen­tin espa­nyols. Perquè, si no s'hi sen­ten, o han dei­xat de sen­tir-s'hi, si se sen­ten alguna altra cosa, per exòtica que aquesta altra cosa pugui ser –pot­ser cata­lans?–, lla­vors l'escola, si és democràtica, no serà eficaç “espa­nyo­lit­zant”. Per tant, ho sento, senyor Wert, però si l'escola cata­lana no és prou efi­ci­ent fent espa­nyols, espa­nyo­lit­zant, no és només ni prin­ci­pal­ment perquè sigui mal­des­tra pedagògica­ment, sinó perquè els esco­lars i llurs famílies no en volen ser. I si resulta que al final hi ha molts inde­pen­den­tis­tes, hi ha molta gent que no vol ser espa­nyo­lit­zada a Cata­lu­nya, és pos­si­ble que sigui perquè, sen­zi­lla­ment, volen ser quel­com dife­rent d'allò que l'Estat espa­nyol –l'actual i el del pas­sat– ens vol incul­car. I, miri, vostè, què hi farem! Quina llàstima, no? Pobra gent! Resis­tir-se a ser espa­nyo­lit­zat i renun­ciar a esde­ve­nir un refe­rent de pres­tigi arreu!

Senyor Wert, no s'escar­rassi a plan­te­jar impos­si­bles. Això que vostè pro­posa ja ho han inten­tat molts altres abans i tots han fra­cas­sat. I vostè també fra­cas­sarà. I sap per què? Perquè no es pot forçar tot un poble a assu­mir sen­ti­ments que no li són pro­pis. Ja han fet tard, per a això. Ara més que mai es fa gai­rebé impos­si­ble sen­tir-se català i al mateix temps dei­xar-se seduir per l'espa­nyo­lisme. I, senyor Wert, s'equi­voca de diana a l'apun­tar a l'escola. No és l'escola cata­lana la que fabrica ciu­ta­dans inde­pen­den­tis­tes sinó les men­ta­li­tats com la seva i la de tots els espa­nyols que se li assem­blen. I per això, vostè i els que són com vostè, com més par­lin d'espa­nyo­lit­zar Cata­lu­nya, més cata­lana i menys espa­nyola la fan. O sigui que, enda­vant, par­lin, seguei­xin par­lant... i així ani­ran crei­xent flors a cada ins­tant.