Baixa volada

L'ofensiva espanyola contra l'onada independentista de Catalunya ens està oferint un devessall de reaccions polítiques de baixa volada, rasants com els caces de l'exèrcit que la setmana passada van trasbalsar la tranquil·litat de les teulades del Pirineu. La del ministre Wert ha estat tan sonada que fins i tot li ha servit per robar protagonisme a la cabra de la Legió durant la desfilada del Dia de la Hispanitat i convertir-se en el centre d'una –suposada– esbroncada reial que, si hem de jutjar-la pels somriures de les imatges, més aviat semblava una felicitació. Wert va dir que volia espanyolitzar els nens catalans amb el mateix to amb què hauria anunciat la campanya de fumigació d'una plaga i fins i tot hi ha hagut estossegades i irritació d'ulls entre els propis companys del PP. Però no cal que hi perdem gaire temps, amb aquest Wert. La cabra del Consell de Ministres, el membre de l'executiu de Rajoy pitjor valorat pels ciutadans, segons el CIS, ja és una figura política amortitzada. Només és qüestió de temps que l'últim de la classe abandoni la foto de grup. A més, no són pas les sortides de to que puguin venir de Madrid allò que de debò ens ha d'amoïnar. Tenim maldecaps més propers i seriosos, i la qualitat de l'ensenyament del nostre país n'és un de principal. En l'horitzó d'aquesta independència que ha deixat de ser un miratge cal definir-hi quin model volem, per als nostres alumnes. I en aquest debat no són les wertiades el que compta sinó les propostes dels polítics de casa. De debò podem estar satisfets amb el model que tenim? És lògic que amb diners públics se sostinguin encara centres concertats que segreguen la mainada per sexes i els imposen l'assignatura de religió? A quin altre estat propi europeu es toleraria?