Opinió

Catàlegs amanits

En qual­se­vol catàleg de l'empresa de deco­ració sueca Ikea sur­ten esce­nes fami­li­ars quo­ti­di­a­nes. Entre tau­les, sofàs, coberts, esto­va­lles, coi­xins i llençols sur­ten foto­gra­fi­ats nens i nenes i homes i dones gau­dint de la cuina, la sala d'estar, l'escrip­tori o la sala de jocs. I això per què? Doncs perquè aquesta empresa, que ha estat revo­lu­cionària i pio­nera en el món de la deco­ració a baix cost, con­si­dera que en les soci­e­tats (només les occi­den­tals?) en què vivim, hi ha homes i dones que nei­xen, crei­xen, es moren, men­gen, plo­ren, riuen i pen­sen de manera natu­ral. I perquè també sap que tots aquests indi­vi­dus, de manera igua­litària(amb més o menys encert), tenen un paper (i un paper actiu) en la soci­e­tat.

A occi­dent, en l'actu­a­li­tat i per més con­ser­va­dor que sigui un govern, no es poden eli­mi­nar (ens hi tiraríem a la jugu­lar)de manera ofi­cial dels ele­ments de comu­ni­cació a cap indi­vidu pel seu sexe, per la seva raça o per la seva religió. A l'Aràbia Sau­dita les coses fun­ci­o­nen de manera dife­rent. Subs­tan­ci­al­ment dife­rent. En aquest país gover­nat per una monar­quia abso­luta i una teocràcia on per­sis­teix un sis­tema feu­dal i on l'Alcorà és la seva cons­ti­tució (les lleis del país es regei­xen per la llei islàmica), el catàleg d'Ikea ha sor­tit dife­rent. No dife­rent per una qüestió estètica d'opció estratègica de mer­cat per ade­quar-se als gus­tos dels ciu­ta­dans d'aquell país, no. O millor dit, no només això. En el catàleg de pro­duc­tes d'Ikea, empresa modèlica en molts i molts aspec­tes empre­sa­ri­als que ven a tot el món, s'ha eli­mi­nat les dones de totes les pla­nes de la seva publi­ci­tat.

Pot­ser és perquè a l'Aràbia Sau­dita les dones no nei­xen, no crei­xen (només es moren), no men­gen, no plo­ren i no riuen de manera natu­ral. No tre­ba­llen, no pen­sen, no estu­dien, no viuen i no for­men part de la vida pública de ningú. Deu ser per això. Perquè si les dones de l'Aràbia Sau­dita exis­tei­xen i són trac­ta­des com a per­so­nes, no s'acaba d'enten­dre que una empresa que pro­mou valors com ara la sos­te­ni­bi­li­tat, la igual­tat entre sexes, que té una fun­dació per a la millora de l'edu­cació de milers de nens i es sòcia d'Uni­cef, Save the Chil­dren i WWF hagi clau­di­cat i cor­rom­put els seus valors fun­da­ci­o­nals per una estratègia comer­cial.

Una pot pen­sar que hi ha temes, con­ver­ses o refle­xi­ons que, per la seva obvi­e­tat, una vegada tocats i dis­cu­tits, no cal tor­nar a tocar, ini­ciar o apun­tar mai més. És una equi­vo­cació. Men­tre no es canviïn segons qui­nes lleis i acti­tuds, sem­pre en caldrà tor­nar a par­lar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.