“Madame Dèficit”

Madame Dèficit és el renom que va arribar a rebre Maria Antonieta, la que es va casar, als catorze anys, amb Lluís XVI de França. Devia ser la manera de rejovenir seguint el principi que un té l'edat de la pell que toca. És clar que el monarca francès tampoc és que la toqués gaire; estava més per la cacera, una de les dèries ancestrals de la nissaga borbònica.

La jove austríaca, filla de l'emperador Francesc I i de Maria Teresa, va viure l'esplendor imperial dels jardins de Versalles, i les escapades nocturnes a les festes de París. Va gastar com ningú, atrapada entre el luxe, collarets i joies exclusives, i l'escuma de la cort. I es va interessar massa tard per les qüestions de govern. Just quan ja havia perdut el favor del poble. Quan havia desquadrat els comptes públics per l'excés de despesa.

Stefan Zweig, el prolífic escriptor vienès autor del celebrat Moments estel·lars de la humanitat, va escriure aquest fascinant relat sobre la vida de Maria Antonieta, la víctima més famosa de la guillotina revolucionària. Se la va endur el 16 d'octubre del 1793.

Responsable d'una coreografia vital més sincopada que el Gangnam style coreà i totes les seqüeles, des de la del Polònia i el Mas style, fins a la dels estudiants de l'exclusiva escola d'Eton, i amb amant nòrdic inclòs, el comte Von Fersen, Maria Antònia va ser incapaç de deturar l'onada que se l'enduria com a víctima de coll exquisit. I tot va arribar sobtadament, res semblava presagiar aquella deserció subtil. El silenci es va fer amo de Versalles, cada vegada menys dames i cavallers assistien a les recepcions, i els pocs que hi anaven ni competien per la conversa. Les probabilitats de linxament del seu retrat fins i tot van fer retirar del Saló el quadre que n'havia pintat Vigée Lebrun. La madame ha tornat a agafar cos a Europa. El dèficit torna a ser la gran batalla, i les pràctiques de l'austeritat es revelen incapaces de fer que l'economia aixequi el vol i s'acabi aquest malson. Fins es respiren els aires de revolta del Joc de la Pilota, i l'Assemblea Nacional, adaptada al segle XXI. I els talls de guillotina agafen aires d'estirabot. Caldrà veure si la gentada sortida als carrers acaba accelerant el canvis de model, d'estructures, o de poders com a la revolució francesa.