Alcover-Moll i els esclops

Núvol, diari digital de cultura d'accés gratuït, commemora els 50 anys del gran diccionari Alcover-Moll amb cites glossades per diverses persones de les lletres i la vida pública. És genial i oportuníssim el comentari de l'escriptor Joan de Déu Domènech, que comença així: “Trio la paraula Espanya. Precedida per espantós i espantosament, i seguida per espanyadís, espanyador –que fa el castellà estropeador– i espanyar, que és trencar violentament el pany d'una porta o d'una caixa. Enmig hi ha la paraula Espanya; és a dir, entre el foc i les brases, comença amb la por i acaba amb un robatori.”

Recomano vivament als lectors que es passegin pel Diccionari català-valencià-balear (nom poc afortunat), que és un obra monumental de dos grans lingüistes, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Per dir-ho ras i curt, aplega tot el lèxic català amb totes les varietats. És una mina, una font de plaer, una delícia per als amants de la llengua catalana i de la cultura popular, perquè també incorpora dites, cançons, jocs, creences, costums... Com que es pot accedir al diccionari per internet, els proposo que hi busquin paraules bàsiques com ara poma, figa, orella, peu, cavall, missa o dia. S'admiraran de la riquesa de l'idioma.

D'esclop trobem quinze definicions, la majoria de caràcter local. Després vénen quatre locucions o girs lingüístics, l'últim dels quals diu: “Orate fratres: Jo amb esclops i tu amb sabates, l'ase em fot si tu m'atrapes. Dita humorística (Llofriu).” Els asseguro que hi ha tanta substància en aquestes breus línies que donen per a tota una conferència. Només destaco que és una paròdia del llatí de missa, amb un doble repicó, el primer és infantil i profà, i el segon és una de les expressions més bestials de la nostra llengua. Literalment, perquè el sentit primigeni del verb fotre és, per dir-ho en paraules de l'Alcover-Moll, “tenir acte carnal”.