Com xinesos

Esmorzes amb la notícia de la gran batuda contra la màfia xinesa muntada a Barcelona i a Madrid i et serveix el cafè amb llet el cambrer xinès d'un bar xinès. T'afanyes a girar la pàgina perquè trobes una mica violent que vegi que llegeixes notícies negatives dels seus compatriotes i aleshores et fixes que al bar no hi ha ningú més que tu i ell i que, en canvi, els bars del voltant són plens de gent. A Catalunya hi ha una frase feta que t'avisa que no t'has de deixar enredar com un xinès i, mentre penses quin deu ser l'origen d'aquesta expressió, tems que potser ara mateix tu siguis víctima d'algun engany i decideixes que el proper cafè amb llet el faràs, com tothom, a qualsevol dels altres bars veïns. Canvies d'idea quan el cambrer et diu “gràcies” i encetes una petita conversa en català. És molt jove, disset o divuit anys; t'explica que no ha nascut aquí, però que fa una dècada que hi viu i que ha après el nostre idioma a l'escola, concretament esmenta dos centres públics de la ciutat de Girona. T'acabes el diari recordant episodis recents relacionats amb gent de la Xina. Al meu poble han obert un basar oriental i, en comptes de celebrar la nova oferta comercial, la gent fa córrer que és una tapadora de la màfia. Ahir, a Girona mateix, mentre abaixaven la persiana d'un restaurant xinès, l'amo d'una botiga del costat explicava a qui volia escoltar-lo que ja es veia a venir, que feia un any que no pagaven el lloguer i que del coi de xinesos no te'n pots refiar mai. Escures la tassa pensant que és un dels millors cafès amb llet que t'han preparat darrerament i que amb els cafès amb llet passa com amb els xinesos: n'hi ha de més bons que d'altres. També penses que seria just fer circular noves frases fetes. Preparar un cafè com un xinès, per exemple. O també parlar el català com un xinès.