Tot m'és pàtria

Aquests dies podem veure Pollock i Rothko a Barcelona. Podem veure tres quadres de Pollock a la Fundació Miró i un de Rothko al teatre Lliure de Gràcia. Poca broma, els tres pollocks són una cessió del Thyssen per a Explosió, l'exposició que explica la influència d'aquest pintor, que va ser el primer que es va atrevir a agafar un pinzell després de l'horror de la bomba atòmica i de l'holocaust. Amb la tela per terra, va fer un traç d'esquitxos. Va deixar córrer la pintura omplint els llenços de taques com les bombes esquitxaven de sang Vietnam o Corea. Jack the Dripper (Jack el Gotejador), que és el joc de paraules com se'l coneixia, va morir jove, en un accident de trànsit, amarat d'alcohol. Rothko, també dipsòman, va acabar la seva vida de manera radical, també: es va suïcidar tallant-se les venes. Tots dos pintors, d'orígens diferents, són els màxims exponents de l'expressionisme abstracte nord-americà del segle XX. La seva projecció i influència és definitiva. I al teatre Lliure, a Pàtria, Jordi Casanovas ens mostra de fet un imitador de la seva pintura, un personatge capaç de copiar quadres de Mark Rothko i de Jackson Pollock, i també de Mathew Barney. En aquesta dificultat per distingir l'original de la còpia, Casanovas construeix una apassionant història teatral d'agitació política, que diria l'assagista Xavier Fàbregas. Teatre compassat als neguits del carrer, que de Temporada Alta ha passat a Barcelona, i hauria de poder-se veure arreu del país. Sortint de la Catalunya plató, un prestigiós periodista, Miquel Raventós (Francesc Orella), fa el salt a la política i acaba proclamant la independència. Fart de paraules gastades i de frustracions, la seva indignació es transforma en energia alliberadora. És clar que la mentida que podem trobar en l'art més honest, com en la pintura, ja sigui la de Pollock, Rothko o qualsevol altre, arrela en tots els àmbits vitals: en la memòria, la convivència, la família, els mitjans, la feina, el debat polític, les pàtries. Però de tan estesa com està la mentida, contradient els evangelis, acabarà sent el que ens farà lliures. Això sí, sota el clam explosiu de: bona nit i llibertat!