El proper dimarts no votem

El pri­mer dimarts després del pri­mer dilluns de novem­bre dels anys divi­si­bles per qua­tre, els cin­quanta estats nord-ame­ri­cans voten els seus dele­gats a ele­gir pre­si­dent de la nació. Tal­ment, una elecció indi­recta que tria un col·legi elec­to­ral for­mat per elec­tors amb vot com­promès, que repre­sen­ten el vot esta­tal, segon el nom­bre d'habi­tants de cadas­cun dels estats, entre els tres de Mon­tana i els cin­quanta-cinc de Califòrnia. Són 538 els mem­bres del col·legi elec­to­ral, per la qual cosa el llin­dar d'elecció de pre­si­dent està situat en els 270, un total molt just, ja que els estats blues (demòcra­tes) i reds (repu­bli­cans) com­por­ten una balança molt equi­li­brada, fins al punt que enguany es podria repe­tir el pano­rama elec­to­ral de l'any 2000, quan el can­di­dat demòcrata Al Gore acon­seguí més de mig milió de vots popu­lars per sobre de George W. Bush, però el can­di­dat repu­blicà resultà ele­git pre­si­dent pel total dels vots elec­to­rals pro­ce­dents dels estats fede­rals.

El procés elec­to­ral nord-ame­ricà és un fet força sin­gu­lar, regu­lat per la pròpia cons­ti­tució i ori­gi­nat pel pri­mer acord de con­vivència entre les pri­me­res colònies que s'inde­pen­dit­za­ren i es fede­ra­ren. Fou una fede­ració sor­gida de baix cap a dalt, amb l'avan­tatge de par­tir del no res i no exempta de dues guer­res dolo­ro­ses, la d'inde­pendència i la de secessió, que por­ta­ren a una forma de coha­bi­tació que res­pecta molt els drets i les lleis de cada estat, de tal manera que fins el procés elec­to­ral té diferències segons el lloc i les raons històriques. Sigui dit, un estat fede­ral exem­plar que en la nos­tra rea­li­tat penin­su­lar ens podria por­tar ele­ments a con­si­de­rar per aquells que encara defen­sen l'Espa­nya fede­ral, però que no podria tenir una apli­cació mimètica, doncs el ves­ti­ment històric és d'un pes con­clo­ent, al marge que, ara i aquí, pot­ser ja s'ha fet tard per par­lar de fede­ra­lisme.

Les carac­terísti­ques de les diver­ses comu­ni­tats nord-ame­ri­ca­nes fan con­viure com­po­nents ideològics ben diver­sos, on s'imposa un sen­tit democràtic mar­cat d'un fort ele­ment con­ser­va­dor. Les con­tra­dic­ci­ons són evi­dents i és curiós pen­sar que gran part de la força del par­tit demòcrata –teòrica­ment més pro­gres­sista, o millor dit, menys con­ser­va­dor– ve dels estats escla­vis­tes dels sud-est, ali­ats amb el pro­gres­sisme cali­fornià o l'euro­pe­isme d'alguns estats atlàntics del nord. Després, els vots elec­to­rals de l'Amèrica pro­funda, rural i reli­gi­osa, impo­sen el pes dels seus dele­gats, de tal manera que des de la Segona Guerra només hi ha hagut qua­tre pre­si­dents demòcra­tes, i d'aquests només un ha repe­tit man­dat, pre­ci­sa­ment Bill Clin­ton, un can­di­dat que va gua­nyar les elec­ci­ons gràcies a la divisió del vot repu­blicà entre dos can­di­dats (Bush i Perot). El con­ser­va­do­risme ame­ricà és més que evi­dent.

Amb tot, l'actual cursa elec­to­ral entre Obama i Rom­ney, que es pre­senta molt ajus­tada, té uns com­po­nents ideològics molt pre­o­cu­pants, ja que la victòria repu­bli­cana sig­ni­fi­ca­ria un con­si­de­ra­ble pas enrere en alguns con­cep­tes ideològics que d'una o altra manera mar­quen la vida política i social nord-ame­ri­cana i també la de la resta del món, quan la influència del “germà gen­darme” és evi­dent. Fins en hores bai­xes, els Estats Units sig­ni­fi­quen molt en el con­junt dels equi­li­bris inter­na­ci­o­nals, i les elec­ci­ons del dia 6 tenen un efecte dominó entre nosal­tres. Amb tot i mal­grat patir-ne les con­seqüències, nosal­tres no vota­rem el pro­per dimarts: l'empe­ra­dor del món el deci­dei­xen entre els esco­llits; després, tots en viu­rem les con­seqüències, mal­grat que ara només podem seguir amb atenció si són lle­brers o coni­llers, per usar un terme de pro­fund sen­tit monàrquic. Que els astres ens acom­pa­nyin.