Més genocidi cultural
Estem en un procés polític engrescador, alegre, entusiasta, en una mobilització política o ideològica de molta gent a Catalunya, Espanya, Europa. A favor la gran majoria, expectants uns quants i una minoria en contra. Des de l'Espanya oficial, el nostre dret a decidir és presentat com una falòrnia que no té ni cap ni peus, però l'allau sobiranista avança de forma impetuosa: en la petita i mitjana empresa, al cap i a la fi el nervi del país; des d'una posició de neutralitat general de la gran empresa –“ja ens adaptarem al que vingui”, vénen a dir de forma intel·ligent i prudent, que el capital no vol enrenou–; d'una general acceptació del món del treball. És el debat que ens té a tots corpresos, però hem d'estar a l'aguait de la voluntat genocida del PP cap al català a les illes Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre pot obrir un camí sense aturador per a un nou estat d'Europa, però tindrem una actitud principatina, entotsolada en un món cultural tancat, si no pensem en l'ajut que hem de donar per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes a la resta dels territoris que les tenen com a element propi, compartit amb nosaltres, sí, però també propi d'ells. I aleshores ens necessitaran més que mai. La pressió sobre els illencs, els valencians i la gent de la Franja serà ofegadora. El nacionalisme excloent castellanista de Wert i el seu afany espanyolitzador feriran on puguin.
En aquesta campanya electoral hem de demanar als candidats i tots els partits que es presentin què pensen fer davant aquest atac genocida. CiU, ERC, IC i SI ja han manifestat el seu desacord amb les accions preses pel PP en aquest països germans. El mateix hem d'exigir al PSC, un partit perdut en uns moments molt importants per al seu present i futur; a la deriva pel que fa la seva defensa federal i de reforma de la Constitució per encabir-hi una Catalunya més lliure i tractada més justament; defensant un teòric dret a decidir que el PSOE es carrega; presoner d'una argolla que li fa defensar en teoria el dret a decidir i que no fa en el propi partit (decidir el PSC per si mateix la seva estratègia electoral). Qui pot entendre aquest embolic?
Tot amb tot, el PSC i el PSOE s'han de posicionar vers el català amenaçat pel PP. Tard o d'hora, de moment és així, tornaran a governar a les Illes i al País Valencià o a l'Aragó. Ara, quan no tenen res a perdre perquè tot ho han perdut, és el moment de comprometre's de cara al futur. No cal fer-se massa il·lusions; els espanyols defensen el castellà fins i tot on no corre cap perill, ans al contrari: vegeu l'Instituto Cervantes arreu del món o les accions més variades, inclosos els països de Llatinoamèrica.
Un pot oblidar moltes coses, però la història situa les coses al seu lloc. L'abandonament del PSPV-PSOE de la lluita per la identitat valenciana en la seva llengua i cultura, l'ocultació del llegat de Joan Fuster o ensenyar de forma pública via Canal 9 van ser la mostra més evident que volien ser una regió provinciana de Madrid. També s'ha d'assenyalar que ha estat la manca de coratge en la defensa total de la democràcia el que ha permès que s'hagi instal·lat la corrupció moral i política al cor motriu del País Valencià. Ara s'ha de refer un camí que mai no s'hauria d'haver deixat. Sembla, però, que ja s'ha començat a caminar.
A les Illes,el PP s'enfronta al sentiment de la gent. Un camí que du al fracàs. Vendre la marca Espanya i l'espanyolització obligada és un negoci ruïnós. Forçar les coses, tipus persecució de la llengua catalana –Mahón és un cas que faria riure si no fes llàstima–, tindrà un efecte bumerang. Hem d'estar preparats per ajudar-los. Ells també són nosaltres, nosaltres també som ells. La història torna a fer el seu camí, necessita el seu calendari, però la cultura, la geografia, l'economia ens duen a retrobar-nos sempre. I amb democràcia, molt més. El temps ho dirà.
