Al cor

A Ber­lus­coni li agra­den les dones, a Mario Monti li agrada Espa­nya. L'altre dia, va equi­vo­car-se i va dir que el pri­mer estat –bé, ell va dir país, però nosal­tres ja ens ente­nem si diguem estat–, el pri­mer estat, doncs, que es va sal­tar el dèficit de tot Europa va ser Espa­nya. Volia dir Ale­ma­nya, però va dir Espa­nya, I, de seguida, per jus­ti­fi­car la seva errada –tenia José Manuel García-Mar­ga­llo, el minis­tre espa­nyol d'Exte­ri­ors, davant seu– va dir: “És que m'he equi­vo­cat perquè sem­pre porto Espa­nya al cor.” Ber­lus­coni por­tava les dones a les seves fes­tes, i si podia –i sem­bla que sovint podia– les duia al llit. Mario Monti en té prou de por­tar Espa­nya al cor, tot i que això faci que s'equi­vo­qui de tant en tant. Al cor, però, tots hi por­tem mol­tes coses: n'hi ha que, com Monti, el seu país –a Cata­lu­nya, cada dia hi ha més gent que hi porta el país. Ai, Senyor! N'hi ha prou de dur-lo a la pape­reta del vot–. N'hi ha que també hi por­ten l'home o la dona que esti­men, els fills, els pares, tots els fami­li­ars, un gra­pat d'amics, el seu equip de fut­bol, algun record dolorós, la seva fe, si és que tenen fe, i un munt de coses més que ara em deixo. Fa anys, el can­tant Rap­hael va fer una cançó que es deia Te llevo en el corazón; Kathryn Smith, que deu ser més rea­lista, va escriure una novel·la que es deia Encara et porto al cor i Susanna Tamaro, que devia voler ven­dre lli­bres més que no pas dir-nos què pas­sava als nos­tres cors, una altra que es deia A on el cor et porti. Al cor, gene­ral­ment la gent hi por­tem tan­tes coses que, per tal que els altres ho sàpiguen, hem inven­tat els escuts, un deves­sall de fra­ses fetes sobre el cor que dei­xem anar sovint i els logo­tips de mol­tes mar­ques comer­ci­als que millor que no ens dei­xin mai perquè així els altres saben que ves­tim de marca. Alguns, a més, es toquen el cor quan par­len o diuen que t'obren el cor encara que mai no l'aca­bin d'obrir. Monti, doncs, duu Espa­nya al cor perquè és al cor on se solen por­tar les coses i no pas, posem-hi, a les aixe­lles. Quan algú té por de per­dre alguna cosa, se la posa a la but­xaca. Quan algú sap que no la perdrà mai, diu que la porta al cor. I això, no es pen­sin, a la llarga també pot ser un pro­blema.