Tinc por de la teva por

Era una de les primeres convencions que fèiem amb la presència del que havia estat conseller del govern basc i pare del concert econòmic basc i que aleshores era el conseller delegat del BBVA, Pedro Luis Uriarte, una de les persones que he conegut més dotada pel lideratge. Ens fa la ponència i ens presenta un projecte a quatre anys amb objectius tremendament exigents però imprescindibles per a la supervivència. Ell, amb el seu estil, es mostra molt exigent i realista alhora, per l'esforç que demana i també esperançat perquè està segur de la resposta del grup.

Però, de cop, s'atura i ens mira a tots i ens diu: “Això només ho podrem assolir si tots estem convençuts de fer-ho i si hi posem el màxim del nostre esforç. Jo seré el primer de posar-n'hi, i és per això que us demano que si algú no hi creu o no es veu capaç de fer-ho i d'aportar-hi el màxim del seu esforç ho digui ara i surti del projecte. No podem tenir insegurs ni passivitat. I us dic que a fora hi ha molta gent que donaria el que fos per aportar el màxim a aquest projecte. Si tots n'esteu convençuts, estic segur que ho assolirem.” El projecte era prou gran i engrescador perquè tots sortíssim aquell dissabte al migdia de l'hotel Santa Marta de Lloret el màxim de motivats i convençuts.

Conec l'Artur Mas i la seva capacitat de lideratge. Sé que és una persona que sap que la vertadera autoritat només es guanya amb l'exemple, amb el sacrifici de l'esforç i dient sempre la veritat. És per això que estic segur que aquest nou camí emprès, per més difícil que sembli, no és pas una improvisació i, ni de bon tros, una fugida endavant irresponsable, tal com alguns ho presenten. L'objectiu és molt alt i, per tant, l'estratègia ha de ser complicada i difícil, però mai un país ha avançat si no té l'atreviment d'intentar canviar les coses per més difícils que semblin. De l'immobilisme de tants anys ja en sabem els resultats, ara cal treballar per canviar-los i necessitem objectius nous.

Jo no sé si l'Artur Mas ha demanat als seus màxims col·laboradors la implicació total al projecte, i en cas de no creure-hi, que se n'apartin, com ho va fer l'Uriarte amb nosaltres. Però ell tampoc pot tenir en el seu entorn ningú que flaquegi, ningú que no hi cregui, ningú que dubti, perquè seria el principi del fracàs del projecte i de Catalunya.

En Plus, que és tal com coneixíem Pedro Luis Uriarte Susaeta, ho tenia clar, i mai hauria volgut tenir algú, per important que fos, al seu costat que no s'hi entregués totalment. Els incrèduls sempre és millor que s'apartin o s'han d'apartar, perquè jugar a l'ambigüitat i estar al capdavant si assolim l'èxit i també al capdavant amb el “jo ja ho deia” si fracassem, és una posició deshonesta, insolidària, i tractant-se de Catalunya, poc patriota. Ja hi ha molt d'espai per als contraris i, per tant, ja tenen prou lloc per explicar els seus dubtes.

A més, si van a l'altra banda tindran el respecte de tots els que defensen els seus objectius i interessos contraris, i sempre que ho facin amb arguments mantindran el mateix grau d'honestedat i patriotisme que la resta; aquesta és la grandesa de la democràcia.

Sempre he dit i escrit que el procés de la independència de Catalunya només serà possible sumant-hi els conversos, per tant, canviar no és ser deshonest; deshonest és no canviar i mantenir-te on eres quan els objectius han canviat, especialment si ets el secretari general de CiU.

Ara no és hora dels que acompanyen el president en aquesta singladura, no hi cregui: “Si digués el que penso, em penjarien”, ho diu tot. És l'hora d'equips forts i cohesionats.

Sincerament, i amb tot el respecte: tinc por de la teva por.