Quinze dies

Aquesta mit­ja­nit comença la cam­pa­nya. Els polítics sem­pre diuen que aques­tes elec­ci­ons són molt impor­tats i que estem en un moment real­ment deci­siu, i de tant de dir-ho, ara que real­ment és veri­tat, pot­ser ens pas­sarà com al conte d'en Pere i el Llop i no ens ho creu­rem. Però sí: aques­tes elec­ci­ons no s'assem­blen a cap altra de les mol­tes que hem vis­cut, perquè el Par­la­ment que en surti haurà de con­vo­car el referèndum on se'ns pre­gun­tarà si volem que Cata­lu­nya sigui un estat d'Europa. Quin honor per als dipu­tats i les dipu­ta­des de la X legis­la­tura! Se'n par­larà als lli­bres de text i els nos­tres fills i néts ho estu­di­a­ran com una de les pàgines més feli­ces de la nos­tra història.

Les elec­ci­ons seran ple­bis­citàries i la cam­pa­nya, sense obli­dar la crisi, els atu­rats i els des­no­na­ments, girarà a l'entorn dels avan­tat­ges –per a uns– i les catàstro­fes –per als altres– que por­tarà la inde­pendència. Però a la pràctica, cada dia dels quinze dies, esgo­ta­dors per als qui la fan i els qui la reben, serà una cam­pa­nya com totes. Hem de reconèixer que, tants anys, les cam­pa­nyes han can­viat poc i els par­tits no han sabut moder­nit­zar-les gaire. Ja no es fan les fotos dels can­di­dats engan­xant els car­tells a les dotze de la nit, ara es fan piu­la­des i es difo­nen els inputs del dia per la xarxa, però els can­di­dats i les can­di­da­tes seguei­xen anant als mer­cats, als geriàtrics (les pen­si­ons!), fan debats amb mem­bres de les altres can­di­da­tu­res, mítings (amb audi­o­vi­su­als), se sot­me­ten a entre­vis­tes, van a Fires, es tro­ben amb els dife­rents sec­tors, alguns fan el porta a porta...

El que sí que caldrà fer abans del dia 25 és una cosa que em sem­bla que fa poca gent: lle­gir aten­ta­ment els pro­gra­mes elec­to­rals dels par­tits i mirar quin són els que por­ten escrit en lle­tres gros­ses i clares que estan per la inde­pendència i que tre­ba­lla­ran de seguida per arri­bar-hi. I votar-los, és clar. En aques­tes elec­ci­ons el que no hi cabrà són les mit­ges tin­tes.