Qui no té una festa entranyable?

Quan semblava que el calendari ja era estrictament laic i establert pel poder secular, quan la gent ridícula ja han substituït el “bon Nadal” per un inconcret “bones festes”, ara el Consell Evangèlic de Catalunya demana que sigui festiu el 31 d'octubre, Dia de la Reforma. S'hi commemora la presentació, el 1517, de les 95 tesis de Martí Luter sobre les indulgències, un escrit fonamental –penjat a la porta de l'església de Wittemberg, segons la tradició– en la controvèrsia religiosa que va contribuir a la desvinculació de Roma decidida pels països del nord d'Europa, mitjançant alguns episodis bèl·lics; tal dia és festiu a Eslovènia, Xile i cinc länder alemanys. Com que els signes dels temps indiquen que el govern més aviat vol suprimir festes, a fi i efecte que la poca gent que treballa descansi menys i els negocis del turisme, l'hostaleria i l'espectacle resultin encara més perjudicats per la supressió de ponts –qui els entengui, que el voti–, els protestants d'aquí no volen afegir una festa sinó substituir-ne una d'existent, i encara desplaçant-la a un dilluns perquè molesti menys. Això pot reobrir un debat teològic que complaurà el combatiu monjo agustí des d'on sigui que s'ho estigui mirant. Espanya pot haver deixat de ser catòlica –com va dictaminar prematurament un desafortunat president–, però no pot anul·lar el passat; ni el calendari dissimular el seu origen. Per respecte a la pròpia història, aquí el que tocaria és trobar un dia per commemorar el concili de Trento (1545-1563), convocat per refermar la fe catòlica enfront el desafiament protestant; els papistes dels corrents més avançats, segur que apostarien per una festa dedicada al Concili Vaticà II (1962-1965), i els d'esperit més ecumènic preferirien algun dels quatre primers concilis, reconeguts per totes les confessions cristianes. Tanmateix, en aquest temps de globalització desarreladora, molts es complaurien a celebrar el Dia d'Acció de Gràcies, que han descobert gràcies a les sèries americanes, o Halloween, ja vigent a les escoles. Sectes cristianes aquí presents, com els testimonis o els mormons, segur que tenen algun dia assenyalat per proposar. I en aquest anar i venir de gent, amb variats i remots cultes, cada un amb les seves festivitats, alguns ja se les agafen però segur que tots voldran visibilitzar-les. La qüestió és si som un país, amb la seva pròpia tradició, o un hotel que programa actes als seus salons a gust del client.