Independència i espifiades

Com en un poti-poti, en el debat sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya s'hi van colant diver­ses espi­fi­a­des. Molt sovint per part dels qui hi estan en con­tra, i en aquest cas són més per pròpia volun­tat que no pas invo­luntàries; però també n'hi ha
pel cantó dels que sem­bla que hi estan a favor. Com a mos­tra, dos botons.

Més d'una vegada s'està uti­lit­zant la inde­pendència de Croàcia com un bon exem­ple. Doncs no. El procés croat no és gens desit­ja­ble. La seva sepa­ració li va cos­tar una guerra, amb els morts i dolor con­següents. Saben real­ment què estan dient els sobi­ra­nis­tes que por­ten a col·lació Croàcia? Per què no par­len de Noru­ega, o d'Eslovàquia? La pri­mera es va inde­pen­dit­zar de Suècia l'any 1905, després de nego­ci­a­ci­ons i de forma pacífica. La segona, més recent­ment, en con­cret el 31 desem­bre de 1992, i també després de nego­ci­a­ci­ons per a amb­dues parts, va dei­xar la Fede­ració Txe­cos­lo­vaca per con­ver­tir-se en estat inde­pen­dent. Cap tret i cadascú fent el seu camí. Cal, doncs, esmen­tar els models ade­quats.

Un altre malen­cert es troba en la res­posta que es dóna, o bé no se'n dóna, quan alguns esgri­mei­xen la por d'un pos­si­ble boi­cot espa­nyol als pro­duc­tes cata­lans com a càstig pel sobi­ra­nisme. Tot i que sem­bla asse­nyat deduir que en tot cas afec­ta­ria en escassa pro­porció, atès que el con­sum es mou més per la con­veniència de cadascú que per la ide­o­lo­gia, encara no s'ha donat una res­posta rao­nada a aital con­jec­tura. Supo­sant que Espa­nya volgués cas­ti­gar Cata­lu­nya per la seva “rebe­que­ria”, hau­ria de tenir en compte què li pas­sa­ria si els cata­lans, al seu torn, dei­xes­sin de com­prar pro­duc­tes espa­nyols. Set mili­ons i mig d'habi­tants cons­ti­tu­ei­xen un cli­ent que no es pot pas per­dre.

Seria bo que a una banda i l'altra es fos acu­rat en les parau­les i en les inten­ci­ons. La història s'ha fet al llarg dels segles can­vi­ant de fiso­no­mia. Els can­vis civi­lit­zats han estat els afor­tu­nats, i és cap a aquests que han de mirar les ments pen­sants. I els governs.