Sempre els quedarà el nazisme

No sé si abans alguns ja van invo­car el nazisme per desau­to­rit­zar el dret a deci­dir, però aquesta set­mana dos des­ta­cats diri­gents del soci­a­lisme espa­nyol n'han fet caldo gras en les seves visi­tes a Cata­lu­nya per aju­dar –aju­dar?– la cam­pa­nya del PSC-PSOE. En la bar­reja de con­cep­tes, l'un i l'altre han invo­cat els fan­tas­mes de la xenofòbia i han fet una espe­cial lec­tura de l'Holo­caust, com si tot valgués per desa­cre­di­tar l'adver­sari.

Mar­cel·lí Igle­sias, un home de la Franja que ha aca­bat fent car­rera a Madrid, va començar la set­mana expli­cant a Lleida que els “hiper­na­ci­o­na­lis­mes” foren els cul­pa­bles de més de cent mili­ons de morts euro­pees durant el segle XX, emu­lant aquesta paraula amb el com­por­ta­ment dels sobi­ra­nis­tes cata­lans. Igle­sias, que parla català o ara­gonès ori­en­tal pel fet de ser de la riba­gorçana Bonansa i haver tre­ba­llat vuit anys a la Val d'Aran, es perdé entre les lec­tu­res històriques i oblidà, com li recordà la seva com­pa­nya Rocío Martínez Sem­pere, que posats a fer números també cal­dria recor­dar els mili­ons de vícti­mes del soci­a­lisme. La Rocío, en un posi­ci­o­na­ment que l'honora, demanà a Mar­cel·lí prudència i res­pecte, des d'un i altre cantó de la Franja.

La incon­tinència ver­bal de José Bono, de visita a Sit­ges, també s'apuntà a la festa i, amb un dis­curs confús i mal lli­gat, parlà del perill de les “dues iden­ti­tats” i de la tràgica història euro­pea de la pri­mera mei­tat del pas­sat segle, quan el tren­ca­ment de la con­vivència entre ale­manys i jueus (?) portà al des­as­tre. Tal­ment, un dis­curs embo­li­cat on no que­dava gens clar qui serien els nazis i qui els jueus en la Cata­lu­nya actual, però que quedà mati­sat quan el mateix Bono trobà el líder de Ciu­ta­dans, Albert Rivera, també de pas­seig per Sit­ges, i el saludà dient-li que “aco­llia de manera entra­nya­ble les pro­pos­tes de la uni­tat d'Espa­nya”. Pot­ser seria bo que, jubi­lat i amb temps per davant, el senyor Bono intentés fer un reci­clatge històric que li per­metés situar cada cosa al seu lloc.

En el via­cru­cis par­ti­cu­lar que estan pas­sant les res­tes del soci­a­lisme català, segur que els des­mo­bi­lit­zats mili­tants agrai­rien als soci­a­lis­tes espa­nyols que no vin­gues­sin gaire a aju­dar-los en la cam­pa­nya. De fet, amb com­panys com aquests no els calen altres adver­sa­ris.