Un referent de la Costa Brava

Quan es repassa la història de la Costa Brava és ine­vi­ta­ble tro­bar-hi en un pri­meríssim pla i escrit amb lle­tres de mot­lle el nom de Jordi Comas i Mata­mala, un nom sem­pre lli­gat al de la seva dona, Carme Hos­pi­tal i Poch, i sem­pre vin­cu­lat al món de l'hos­ta­le­ria de la Costa Brava cen­tre i en espe­cial al seu poble d'adopció, Platja d'Aro. Però Jordi Comas, des­a­pa­re­gut tràgica­ment la nit de diu­menge, va ser molt més que tot això i per la seva tra­jectòria es pot dir que pas­sarà a la història com un dels cre­a­dors de la Costa Brava i un home que fins al dar­rer dia i en qual­se­vol dels càrrecs que va ocu­par, va tre­ba­llar pel sec­tor turístic i empre­sa­rial de les comar­ques giro­ni­nes.

Jordi Comas sem­pre va creure en la feina ben feta però també en la neces­si­tat de saber-la expli­car i difon­dre i per això, com a pro­pi­e­tari d'hotels i res­tau­rants, va ser un ferm defen­sor de la pro­moció de la nos­tra costa i sem­pre va estar al dar­rere de les ini­ci­a­ti­ves de pro­moció de la Costa Brava que tant esti­mava. No és, doncs, cap casu­a­li­tat que fos soci fun­da­dor, acci­o­nista i con­se­ller del Patro­nat de Turisme Costa Brava Girona des de 1976 i que aportés la seva experiència en el sec­tor de la res­tau­ració com a vice­pre­si­dent de la Fede­ració d'Hos­ta­le­ria de Girona, de la Cam­bra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i de la Unió d'Empre­sa­ris d'Hos­ta­le­ria de la Costa Brava cen­tre.

La seva tra­jectòria com a empre­sari com­promès el va por­tar a ser regi­dor del seu poble durant molts d'any i a repre­sen­tar les nos­tre comar­ques en orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals. Des de 1970 for­mava part de l'Skal Club Inter­na­ci­o­nal, del qual va ser pre­si­dent esta­tal i vice­pre­si­dent mun­dial del 1997 al 2006, i també va pre­si­dir el Rotary Costa Brava, motor de debats polítics i cul­tu­rals amb seu a Platja d'Aro.

La cul­mi­nació de la seva acti­vi­tat empre­sa­rial el va por­tar a la pre­sidència de la patro­nal giro­nina FOEG el 2009 i com a tal a la direc­tiva de Foment de Tre­ball de Cata­lu­nya i la direcció de la patro­nal espa­nyola, la CEOE.

L'empre­sari des­a­pa­re­gut va llui­tar molts anys per la for­mació dels tre­ba­lla­dors de la res­tau­ració i ell mateix en va ser un exem­ple. Gra­duat a l'Escola Supe­rior d'Hos­ta­le­ria de Madrid, va ser un dels mem­bres de la pri­mera pro­moció d'Empre­sa­ri­als a Girona. Poli­glot i empre­ne­dor, era un home vita­lista i que enco­ma­nava les seves ganes de fer i de millo­rar. Jordi Comas era un home de con­sens i se'l pot tro­bar com a col·labo­ra­dor en tota mena de pro­jec­tes de la soci­e­tat civil. Però Jordi Comas era, bàsica­ment, una bona per­sona. El tro­ba­rem a fal­tar.