Opinió

La Columna

Reciclar crispacions

Una engres­ca­dora peri­o­dista radiofònica cer­ve­rina em con­vida, a Madrid, a par­ti­ci­par en un debat sobre la cris­pació, que és ‘l'aroma d'aquesta tar­dor'. Els dic­ci­o­na­ris la defi­nei­xen, la cris­pació, com la con­tracció sob­tada d'un múscul. Com la res­posta espontània a un estímul. I posa com a exem­ple: “El govern, amb les seves decla­ra­ci­ons sobre els fun­ci­o­na­ris, con­tri­bu­eix al clima de cris­pació.” (Com que no està al dia, el dic­ci­o­nari no fa al·lusi­ons ni al minis­tre Wert, ni a Carme Chacón, ni a Ana Bote­lla, ni a Felip Puig).

El subs­tan­tiu ‘cris­pació' té paral·lels amb d'altres subs­tan­tius: des­es­pe­ració (o falta d'espe­rança tan­gi­ble), frus­tració (o falta d'expec­ta­ti­ves), impotència (que genera ràbia). Recordo, entre els molts fets històrics que han tin­gut lloc a Cata­lu­nya, el Cor­pus de Sang, del juny de 1640; els Rebom­bo­ris del Pa, del febrer de 1789, perquè l'incre­ment del preu del pa col­peja la majo­ria de la població pobra de Bar­ce­lona, o tot allò que passa els mesos de juliol-agost de 1909, quan té lloc la vaga gene­ral revo­lu­cionària pel males­tar popu­lar pro­vo­cat per la guerra del Mar­roc –gal­dosa monar­quia, la dels Bor­bons!– i el destí dels reser­vis­tes a Meli­lla. Tots tres fets van aca­bar amb morts, empre­so­na­ments i depor­ta­ci­ons. I amb una sen­sació d'impotència tan humi­li­ant com letal.

Crec que el govern del PP, soci par­la­men­tari a Cata­lu­nya de CiU, ha exas­pe­rat els ànims. Exas­pe­rar és un altre verb que hauríem de tenir en compte. Ve de l'arrel ‘aspre'. I duu a fer posar algú molt enfa­dat i inquiet fent-li per­dre la paciència. L'exas­pe­ració fa per­dre els estreps, als indi­vi­dus i a les col·lec­ti­vi­tats.

La pre­gunta és si tanta tris­tesa pro­gra­mada pot aju­dar a refer un país, a renéixer, a gene­rar ener­gies que ens alli­be­rin del pou. Sóc del parer que aquesta hau­ria de ser la teràpia urgent per als que encara bellu­guen en el si d'un país fotut, humi­liat, insul­tat... pre­ci­sa­ment per les per­so­nes que el ‘poble sobirà' ha triat, s'entén que lliu­re­ment. I pels socis del poder, mimats pel poder perquè el diner enllu­erna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.