Opinió

Només el començament

Podent escollir
el ‘fair play',
Espanya ha preferit
els cops baixos

S'acaba una cam­pa­nya elec­to­ral que m'ha dei­xat un regust agre­dolç. Hi ha hagut actes mul­ti­tu­di­na­ris i gent il·lusi­o­nada, s'ha par­lat de política als cafès i als car­rers. Però crec que no s'ha pogut entrar a fons en els debats més trans­cen­dents: com sor­tir de la crisi i la pro­posta d'un referèndum per la inde­pendència de Cata­lu­nya. Els que havien de donar raons per man­te­nir-nos a Espa­nya –que n'hi ha, i algu­nes, molt con­vin­cents– han pre­fe­rit dimi­tir d'aquesta funció per ama­gar-se dar­rere dels crits i les ame­na­ces. La publi­cació d'acu­sa­ci­ons greus con­tra Jordi Pujol i Artur Mas sense cap prova fia­ble ha tor­pe­di­nat qual­se­vol pos­si­bi­li­tat de debat cen­trat en les idees. A la cas­sola de les essències més cas­tis­ses hi han fet coure a foc ràpid comp­tes cor­rents a Suïssa i el Palau de la Música. I la cam­pa­nya s'ha tor­nat agra. A les tri­bu­nes espa­nyo­lis­tes s'ha par­lat des del fetge, amb un voca­bu­lari agres­siu, que con­trasta de forma eloqüent amb el debat raci­o­nal que es viu en aquests moments a Escòcia. Podent esco­llir el fair play, Espa­nya ha pre­fe­rit els cops bai­xos. I n'hi ha hagut uns quants: el Con­sell d'Estat ha tret en plena cam­pa­nya un dic­ta­men que avala la incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat de l'euro per recepta, una de les mesu­res més con­tes­ta­des de l'actual govern català. Un intent de des­gast directe con­tra CiU just l'endemà d'una vaga gene­ral que també ha for­mat part de la cam­pa­nya no només per la coin­cidència en el calen­dari, sinó perquè és la Gene­ra­li­tat la que més s'ha vist sig­ni­fi­cada en les polítiques de reta­lla­des de ser­veis públics dels últims dos anys.

També la dele­gació del govern cen­tral a Cata­lu­nya ha denun­ciat els alcal­des de Girona i Figue­res en plena cam­pa­nya per haver noli­e­jat els trens de l'Onze de Setem­bre. Queda per veure quin ha estat el paper de les ambai­xa­des espa­nyo­les en els tèrbols endar­re­ri­ments en el repar­ti­ment de pape­re­tes elec­to­rals als cata­lans que viuen a l'estran­ger. I després hi ha les pres­si­ons empre­sa­ri­als, amb les llis­tes de pro­duc­tors cata­lans que es mul­ti­pli­quen a inter­net per boi­co­te­jar els seus pro­duc­tes. Quina poca fe en Espa­nya li pro­fes­sen els seus defen­sors per haver de recórrer a les tram­pes, i no a les raons!

Per la banda inde­pen­den­tista, també fer autocrítica. Con­vergència i Unió ha dema­nat un “vot excep­ci­o­nal”, una majo­ria abso­luta, posant-se el llistó molt alt amb vista a la nit elec­to­ral. I el mateix ha fet Esquerra Repu­bli­cana en els últims dies recla­mant la segona posició al Par­la­ment, al davant del PP i del PSC. Les enques­tes augu­ren molt bons resul­tats per a totes dues for­ma­ci­ons, però la il·lusió gene­rada aques­tes últi­mes set­ma­nes pot con­ver­tir-se en decepció si els seus pronòstics no es com­plei­xen. A més, no han pogut par­lar de les seves pro­pos­tes econòmiques. El dia de la vaga gene­ral, d'una manera espe­cial, Cata­lu­nya va demos­trar nova­ment que viu en un estat d'autèntica com­moció social a causa de la crisi. La gent neces­sita saber com es llui­tarà con­tra l'atur i si es pot rein­ven­tar l'estat del benes­tar perquè sigui via­ble. Pot­ser la culpa ha estat la tensió cons­tant de l'eix naci­o­nal. Però el fet és que CiU i ERC han deta­llat poc el seu pro­grama econòmic més enllà de la denúncia del mal­trac­ta­ment fis­cal espa­nyol. Per la seva banda, els grups inde­pen­den­tis­tes mino­ri­ta­ris han jugat també la carta de la sim­pli­fi­cació del dis­curs. Sovint perquè és l'única manera que tenen de sin­gu­la­rit­zar-se en una paleta de par­tits molt àmplia i vari­ada. Però la cursa per veure qui pro­me­tia la inde­pendència de forma més ràpida o qui des­ple­gava la ban­dera este­lada més gran en el seu míting ha aca­bat per cari­ca­tu­rit­zar els seus mis­sat­ges. Legítima­ment, els par­tits inde­pen­den­tis­tes han llui­tat com han pogut per esgar­ra­par-se vots entre si. Però la meva pre­gunta és: avui hi ha més inde­pen­den­tis­tes a Cata­lu­nya que fa 15 dies, quan va començar la cam­pa­nya? Temo que no.

En tot cas, la cam­pa­nya sí que ha ser­vit per cons­ta­tar que el procés serà molt dur. L'estratègia espa­nyo­lista passa per tras­lla­dar l'epi­cen­tre del com­bat als jut­jats i a les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat (con­tro­la­des pel PP i el PSOE). Ni nego­ci­a­ci­ons polítiques, ni con­trast d'opi­ni­ons. Sinó jut­ges i poli­cies. L'exèrcit i la CEOE. Pres­si­ons diplomàtiques i mis­sat­ges de por. La Con­ferència Epis­co­pal i La Razón, El Mundo, l'ABC i El País. Tot l'apa­rell de l'Estat com a arti­lle­ria. Per con­tra, l'estratègia inde­pen­den­tista és sobre­tot volun­ta­rista. Des de Cata­lu­nya es voldrà expli­car el relat d'una eman­ci­pació naci­o­nal, com tan­tes n'hi ha hagut al llarg de la història. Sobre les bases de l'acti­visme ciu­tadà, la legi­ti­mi­tat democràtica i la no-violència. Es nota quin dels dos bàndols se sent fort a les caser­nes i als des­pat­xos minis­te­ri­als, i quin se sent amb el suport del car­rer. Però l'enves­tida serà forta. Des de Madrid es voldrà retra­tar Mas com un líder cor­rupte i des­es­pe­rat que pretén, a través de la secessió, evi­tar ser jut­jat davant tri­bu­nals espa­nyols. Vol­dran igua­lar també cata­la­nisme amb ego­isme, popu­lisme, xenofòbia, pro­vin­ci­a­nisme.

Per això caldrà que a Cata­lu­nya es cons­tru­eixi una maquinària de resistència robusta. A la Gene­ra­li­tat li cor­res­pondrà lide­rar el procés. Haurà de traçar l'estratègia i seran espe­ci­al­ment impor­tants el seu marge de mani­o­bra i les seves habi­li­tats polítiques. Veient els car­tells elec­to­rals i els mis­sat­ges dels can­di­dats aquests dies a la tele­visió, no puc dei­xar de pen­sar que l'impor­tant malau­ra­da­ment no seran les elec­ci­ons d'aquest diu­menge. Sinó el que començarà a pas­sar a par­tir de dilluns. No estem a 24 hores d'aca­bar una cam­pa­nya elec­to­ral. Sinó a tres dies de començar-ne una altra molt més llarga i en què malau­ra­da­ment no seran només els vots que comp­ta­ran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.