Reflexió

Quan la llum inci­deix sobre un cos, aquest la torna al medi en major o menor pro­porció segons les seves pròpies carac­terísti­ques. Aquest feno­men s'ano­mena reflexió i gràcies a ell podem veure les coses. És a dir, que tot i que ano­me­nem aquest dis­sabte, 24 de novem­bre, dia de reflexió –quina estu­pi­desa, amb les xar­xes soci­als bullint–, el dia de reflexió serà demà, el dia de les elec­ci­ons. Demà, la llum inci­dirà sobre aquest cos que som els cata­lans, els ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes amb dret a vot a Cata­lu­nya, i a les vuit, quan s'obrin les urnes, aquest “cos” retor­narà la llum i ens per­metrà “veure les coses”. I, com ja sabeu, quan la llum inci­deix en una superfície que no és llisa o esta­ble, com l'aigua en movi­ment, la imatge reflec­tida es veu dis­tor­si­o­nada. Si l'aigua està tran­quil·la com un estany, veu­rem la imatge reflec­tida amb niti­desa. Si tor­nem al ter­reny polític, és evi­dent que la cam­pa­nya elec­to­ral, més que afa­vo­rir que l'aigua sigui llisa com un mirall, més aviat con­tri­bu­eix a pro­vo­car-hi ona­des i remo­lins, i ja no diguem si algú hi llença una pedra amb l'objec­tiu clar de deses­ta­bi­lit­zar aquesta superfície. No dubto, tan­ma­teix, que en aquesta ocasió en què totes les enques­tes asse­nya­la­ven –des d'abans de començar la cam­pa­nya– que hi havia un gran nom­bre d'inde­ci­sos, aques­tes dues set­ma­nes també deuen haver ser­vit a algú per aca­bar-se d'infor­mar, per crear-se una opinió o mati­sar la que tenia. Tot i així, tinc la intuïció que el que hauríem de fer si volem refle­xi­o­nar durant el dia d'avui, és pro­cu­rar des­triar el gra de la palla, obli­dar els crits i els esti­ra­bots, les bai­xe­ses i les men­ti­des i tor­nar a l'essen­cial. Els nos­tres desit­jos, els nos­tres argu­ments ela­bo­rats amb el temps i la infor­mació, també els nos­tres sen­ti­ments i, sobre­tot, la nos­tra deter­mi­nació, el nos­tre com­promís. I, si en sou capaços, pot­ser sí que no és tan mala idea que pas­seu una jor­nada de des­in­to­xi­cació sense tele, ràdio, dia­ris i inter­net (és clar que si és així, tam­poc no esta­reu lle­gint aquest arti­cle!). Estic segura que si acon­se­guiu pas­sar un dis­sabte tran­quil, diver­tit, si pot ser feliç, demà ani­reu a votar amb l'espe­rit més serè. Així que pas­se­geu, abra­ceu, lle­giu, men­geu, feu l'amor, can­teu i demà lle­veu-vos amb ale­gria, que demà serà un dia impor­tant.