Tragèdia o farsa

Karl Marx comença el seu pamflet “El 18 de brumari de Lluís Napoleó”, escrit entre 1851 i 1852, citant unes paraules de Hegel que afirmen que els grans fets i personatges històrics es repeteixen dos cops. “Un cop com a tragèdia, i un altre cop com a farsa”, afegeix Marx, de collita pròpia.

Serveixi aquesta citació per posar de manifest fins a quin punt les eleccions de demà diumenge són d'una transcendència històrica rotunda. És una oportunitat única en 300 anys per triar un parlament amb un mandat clar, democràticament inapel·lable, per recuperar la independència perduda i assegurar el futur dels nostres fills i els nostres néts. Potser Hegel tenia raó i aquest gran fet històric es torna a repetir, però temo molt que si passa, serà en la línia apuntada per Marx: una segona ocasió seria una farsa.

Si la segona pot ser una farsa, la de demà és una tragèdia, en el sentit etimològic que li atorga el diccionari: “una acció seriosa i greu entre personatges importants”. Els personatges som nosaltres, el poble català, i l'acció és la determinació de trencar els motllos constitucionals espanyols per esdevenir lliures i sobirans.

L'objectiu és tan important, tan vital, que eclipsa i envia a un segon pla qualsevol altra consideració, proposta o programa electoral. Demà, en el fons, cada vot que es dipositi en una urna arreu de Catalunya estarà impregnat per una decisió solemne: triar entre una alternativa sobiranista o una d'unionista. Hi ha partits que aposten per una Catalunya lliure i partits que aposten per una Catalunya espanyola. No hi ha més opcions que aquestes dues.

És cert que les eleccions de demà no són un referèndum d'independència, i que només triarem un Parlament per als propers quatre anys. Tanmateix, tinguem present que el mandat que tindran una majoria qualificada d'aquests diputats serà el de dur el país cap a la plena sobirania. Demà triarem entre tragèdia o farsa.